L'ANALFABETA QUE VA SALVAR UN PAÍS, Jonas Jonanson

1a part: La diferència entre l'estupidesa i la genialitat és que la genialitat té les seves limitacions (Pensador desconegut, anònim)

Nombeko, amb 15 anys, orfe d'un pare inexistent i d'una mare addicta a la sedació, a causa d'una jornada laboral que no tothom fora capaç d'aguantar. Passarà de ser la mà dreta del Cap de Latrines de la ciutat de Johannesburg a treballar forçosament a ca l'enginyer Westhuzen, l'inepte a qui el ministre Vorster encarrega fabricar una bomba nuclear per al govern sud-africà.

Això serà possible per la capacitat de comptar de la Nombeko (primer de tots els principis matemàtics); a què com és inepta per ser negra estarà capacitada també per treure de polleguera el responsable municipal del Departament de Sanitat i al fet que aprendrà a llegir (en Thabo l'enriquirà amb lectures i diamants). A ca l'enginyer comparteix el dia a dia amb unes xineses molt hàbils amb les falsificacions. 

En Holguer i en Holguer neixen a Suècia. Bessons d'una mare ansiosa i molt pacient i d'Ingmar, tant obsessionat en conèixer i reverenciar la monarquia que es negava a tenir fills mentre no pogués aconseguir-ho. El Rei, un cop enganxat i admirat, l'envià a pastar fang fet que suposà el procés a la inversa, és a dir, la lluita fervent en contra de la Monarquia. I en aquesta, precisament, alliçonarà els bessons, ara ja amb un nou Rei, Gustau VI.

2a part: Com més conec els homes, més aprecio els gossos (Madame de Stäel)

Passats dos anys, com les bombes estan a punt i Nombeko encara no ha ideat cap pla de fugida, saboteja la primera prova, fent arribar un anònim al president Carter (USA)  que, al seu torn, tirarà de les orelles en Vorster i s'endarrerirà tot un parell d'anys més. Amb un nou 1r Ministre, Botha, comprovaran que tot ha anat tan bé que en faran sis, i pràcticament queda palès que Nombeko no és una Tucomtediguis. La Xina enviarà un governador de províncies, Hu Jiang, a mostrar interès per la bomba i, gràcies a la facilitat per aprendre, a un desgraciat accident i a gairebé nou anys empresonada, la Nombeko farà de traductora.

El pare dels Holguers es malfia del sistema educatiu i alterna l'escolarització d'un d'ells amb la formació, per part seva, sobre l'antimonarquia (durant la infància dels H, l'Ingmar pretén formar part, primer, d'una associació republicana i, segon, d'un partit socialdemòcrata, però de tots dos el fumen fora). Henrietta li farà prometre que no la voltarà amb els petits però quan ja van a batxillerat retornarà als carrers i ella els explicarà la realitat del món de somnis que viu son pare. L'H1 jura seguir els passos del pare i l'H2 se'n fa creus de la manca de seny. L'Henrietta mor de cop i no se sap ben bé si per l'Ingmar, l'H1 o les cigarretes que mai ha parat de fumar.

En el procés de creació de les bombes a Pelindaba (Sud-àfrica) en fan una de més per error. Nombeko, al dia de les notícies internacionals gràcies als diaris en préstec de l'enginyer, sap que alguns governs es precipiten cap a sancionar Sud-àfrica per l'apartheid i Botha, que ara ja és president, decideix desmantellar-les per donar-ne exemple. L'enginyer, que pateix per si regalen la bomba a l'ANC, negocia la venda amb dos agents del Mossad que no dubtaran a carregar-se'l coneixent-li la ineptitud. Aleshores hauran de negociar directament amb Nombeko que ja fa més de 10 anys que s'està tancada allà i ha llegit absolutament tot el que hi havia per llegir. Hàbilment, i amb una mica de xantatge, negocia que l'alliberin a Suècia, on demanarà l'asil a canvi de donar-los la bomba i que li reglin carn d'antílop.

Morta Henrietta, els H i Ingmar hereten un camió, casa i garatge ple de rampoines amb les que sobreviuen vuit anys més però, com tot, a la fi s'acaben i només els queda una estàtua de Lenin que Ingmar havia transformat en el Rei Gustau VI. Els nois ja tenen 26 anys. Durant el transport, l'estàtua cau damunt del pare que mor a l'acte davant els fills. L'H1 es desespera però H2 mantindrà la calma i aconseguirà redireccionar temporalment la ràbia de l'H1 contra el Rei en quelcom de profit per buscar feina. Es venen casa i garatge i viuen al camió un temps, fins que el venedor de coixins per a qui fan transports els ven negoci i edificacions del voltant, amb un boig americà inclòs (convençut que la CIA el busca per fets a la Guerra del Vietnam). L'H1 té núvia pelet histèrica i rebotada amb el món que marxa a viure amb ells. L'H2 està fins els nassos dels bojos. Un dia, fent encàrrecs a ciutat, H2 troba Nombeko que se li adreça.

3a part: Present: aquella part de l'eternitat que separa la decepció de l'esperança (Ambroise Bierce)

Resulta que Nombeko, un cop a Suècia i havent demanat asil, es topa amb l'H2 que se li abelleix la bona persona que voldria conèixer. H2 reacciona molt favorablement, s'ofereix a acompanyar-la en gestions a l'ambaixada d'Israel (on pseudo- accidentalment s'havia enviat la bomba en comptes de la carn d'antílop). I aix... Nombeko carrega la bomba al camió i, apa!!, de camí cap a Gnesta tots dos s'expliquen el seu recorregut i les circumstàncies que els han dut fins allà. Mentre tots dos van paint, les xineses cauen de la caixa de la bomba. Així les coses, els assenyats H2 i Nombeko, hauran de preocupar-se per tot un seguit de bojos (H2, Celestine, terrissaire i tres germanes xineses) i una bomba nuclear.

Ideen aleshores el primer pla de treball per contactar amb el govern suec i que els tregui discretament la bomba del damunt i allunyar-la tant com sigui possible de l'H1 i la Celestine, perquè no facin canviar el règim polític del país. Nombeko farà, doncs, per conèixer més en profunditat tots els ostes i mirar d'assignar-los ocupacions del seu interès (restauració, transports, falsificació) però sense permisos municipals. Així que, passats cinc anys, els enganxen en frau i les xines es veuran obligades a marxar per sempre, a cuita i corrents, a la recerca d'un oncle falsificador a Suïssa.

Els assenyats canviaran el full de ruta perquè no hauran aconseguit parlar amb el govern. La nova acció consistirà en fer carrera per apropar-se'n oficialment, el finançament serà mercès a la contribució d'en Thabo.

4a part: No cal que la vida sigui fàcil, n'hi ha prou que no sigui buida de contingut (Lise Meitner)

Per culpa d'un dels molts embolics que organitzen H1 i Celestine, retransmeten per TV internacionalment la pallissa que rep l'H2 d'uns neonazis. Com els fets a la Tv els veu tothom, l'agent del Mossad A, que busca la bomba des de fa set anys, localitza la persona que va ajudar Nombeko a carregar la bomba en un camió.

L'agent A viatja a Suècia i localitza l'H1 a l'empresa on treballa, l'H1 s'adona que l'agent va confós però com l'amenaça, agafen un helicòpter per arribar fins el poble. Abans d'enlairar-se l'agent enviarà coordenades a l'agent B, company amb qui havia treballat a Sud-àfrica. Durant el vol, l'H1 immobilitzarà l'agent A i ell es llença al buit. Qui té sort, té sort, i aterra, justament, dins el graner al damunt de la bomba. Queda inconscient!

Aquell mateix dia, al graner d'Gnesta arriba l'inevitable avís d'enderroc i expropiació del terreny. La Celestine, que pensa que H1 està treballant, decideix que ha arribat el moment de rebel·lar-se i fa barricades en tot el perímetre, avisant premsa i bòfia. Quan es troba amb el que ha passat amb H1 i ella explica el que ha fet, el terrissaire queda mort de l'ensurt.

Aprofitaran feina feta per terrissaire per escapar de les forces especials i, inclosa la bomba, tots acaben a cals Blomgren, que no seran ni de lluny comprensius amb les circumstàncies. Els reclamaran indemnització i els xantatgeran amb la bomba però finalment despertaran la bèstia i cediran a totes les condicions del grup. En tornar a iniciar la fugida, arriba l'agent B i Nombeko el saluda com si res, deixant-lo palplantat, incapaç de cap reacció.

Han de buscar lloc per fugir i la Celestine proposarà casa de son àvia, Gertrud, a Sjölida. A l'àvia no la veu des que va marxar de casa seva per estar disconforme amb la seva genealogia, just abans de conèixer H1. Just quan l'agent B els localitza de nou, des de Jerusalem l'obliguen a tornar cap al Mossad.

5a part: Si et fa l'efecte que la persona amb qui parles no t'està escoltant, tingues paciència. Potser només té una mica de borrissol a l'orella (Winnie the Pooh)

Acollits tots a ca l'àvia, gestionaran empresa de patates i faran guardiola de nou. L'H2 reprendrà carrera ajudat per la Nombeko, que allà on va no para de llegir. L'H1 i la Celestine participen en organització anàrquica. En vuit anys, ja estan a punt per presentar la tesi doctoral "La bomba atòmica com a factor de creixement. Avantatges dinàmics d'una bomba nuclear" però, s'ensuma a l'ambient que la cosa no podia anar bé. Així que acabaran fent fora de la Universitat definitivament l'H2, que entrarà en una profunda depressió.

Ideen un quart pla de treball i, en vendre l'empresa patatera, muntaran la revista "Política Sueca" amb articles que criden l'atenció pels bons anàlisis polítics. Llençaran un parell de números abans que aconsegueixin cita amb el 1r ministre, aquest cop Frederik Reinfeldt. La nit anterior al llançament del darrer número, l'H1 i la Celestine també hi ficaran cullerada, fet que comportarà perdre l'oportunitat de mantenir l'entrevista amb el govern.

Al mateix temps, el president de la Xina, l'Hu Tiang, viatja a Suècia i, els de Volvo, pretenen regalar-li un cotxe que li entregaran en el vol de sortida del país. Per la seva banda, Nombeko s'assabenta de la visita presidencial i engresca l'H2 per dur la bomba a la trobada, aprofitant que coneix Hu i sap parlar la seva llengua. Un cop allà, amb l'ajuda del president xinés, aconsegueix ensenyar-la al 1r Ministre i al Rei. Però l'H1 se n'adona i segresta tothom (H2, Celestine, 1r Ministre i Rei).

6a part: No he conegut mai cap fanàtic que tingués sentit de l'humor (Amos Oz)

Un cop tots al camió, s'adonen de la crisi real s'ha immers Rei i 1r Ministre. Pel que es narra, el Rei és mundà mentre que al 1r Ministre se li accentua estrictament la part política. Tanmateix, en aterrar a ca la Gertrud de nou, tots dos col·laboren més enllà de l'obligació, prenent part per Gertrud i Nombeko respectivament.

Això altera profundament tots dos guillats, H1 i Celestine, que no entenen com es comporten d'aquella manera. Durant la convivència, i l'intercanvi d'històries de vida, la Gertrud es guanyarà el títol de comtessa de Mannerheim (combinat amb alcohol que pren vital importància pels personatges).

I de cop, del no res, apareix de nou l'agent B del Mossad, que un cop jubilat ha decidit seguir la investigació allà on l'havien fet aturar. Reconeix el Rei, el 1r Ministre i la resta i queda perplex, i mig trompa, quan fan posada en comú de com han arribat fins allà.

L'H1, per la seva part, està tan astorat amb el Rei que li demana conversa a part per acabar quedant ben entesos, mercès als draps bruts de la casa reial. I, per accident involuntari i no podent ser d'altra manera, l'H2 acaba amb un tret al cul.

Així les coses, el ministre farà fora l'agent B; els H i la Gertrud els instal·laran en un hotel de luxe, la Celestine quedarà custodiant la caixa amb la bomba al camió, deixen el Rei a palau i la Nombeko i el 1r Ministre s'entrevistaran oficialment amb el president xinés. Durant l'entrevista, Nombeko oficialment parlarà sobre la política de Drets Humans a la Xina i, extraoficialment, d'una bomba nuclear arcaica (han passat 20 anys) de la qual se'n volen desfer. Ni d'una banda ni d'una altra s'arribarà a cap acord de mínims. Sembla que, inevitablement, la Celestine es brota quan la deixen sola i acaba detinguda per la policia que la deixarà lliure sense càrrecs i fent les paus amb els seus pares, perquè coneguin l'H1.

En un joc de malabars, quan Hu ha de marxar a la Xina, s'endurà la bomba i un cavall i la Nombeko guanyarà un cotxe Volvo blindat.

7a part: No hi ha res que duri per sempre, en aquest món cruel. Ni tan sols els problemes (Charles Chaplin)

Amb la bomba fora del país i les butxaques plenes, l'equip 1 (H1, Celestine i Gertrud) s'acostumen al servei d'habitacions a pas lleuger, mentre que l'equip 2 (H2 i Nombeko) resolen la seva no- existència.

Tots dos equips tindran les seves cases convenientment allunyades l'una de l'altra, i l'H1 manifestarà l'H2 que és necessari mantenir la figura estable reial vists els canvis tan ràpids que fa el món (en part per culpa d'Internet).

L'agent B insinuarà al president israelià que demani a l'homòleg suec sobre la carn d'antílop, la resposta que rebrà serà que és tema tancat.

Nombeko i Celestine queden embarassades, d'Henrietta i Carles i Gustau, respectivament, el mateix any que Mandela surt de la llista de terroristes dels USA (2008). Al 2009, la Xina organitza la càtedra de Drets Humans, pel que la UE felicita Suècia i aquesta farà Nombeko ambaixadora a Sud-àfrica, on viatja Hu el 2010.

 Epíleg

Passats 30 anys, al Departament de Sanitat de Johannesburg, Pier-du-Toit és a punt per fer el negoci de la seva vida, venent-se col·lecció de quadres herència de son pare per unes oques de ceràmica de la Dinastia Han. Serà la casa de col·leccionista Sotheby's a Londres qui li donarà una mala notícia.