La portada d'aquesta
entrada és diferent a les altres, em recorda que porto un any endarrerida en lectura
i una pila de llibres per llegir. Em pregunto com esgarrapar més temps per avançar-los!!!
Amb aquest llibre
s'estrenà l'autor l'any 1997, i si ja m'heu seguit, vaig tornar a començar la
casa per la teulada llegint, fa un temps, un llibre posterior, El Lleopard de l'any 2009, on en Harry,
un policia noruec, instal·lat a Hong Kong hi marxa per tornar a Oslo. Del 1997
al 2009, i fins ara, són uns quants anyets que paga la pena d'anar seguint!!
El Ratpenat relata una setmana i escaig que Harry passarà a Sidney
(Austràlia). L'obra la divideix en tres blocs als que anomena com els personatges
d'una llegenda australiana, Walla, Moora i Bubbur.
Com a debut, ens defineix el passat laboral més immediat i tèrbol de
Harry. Arrel de l'accident que va provocar mentre estava de guàrdia i anava
borratxo, va provocar la mort del seu company. El seu Cap va amagar l'assumpte però
Harry mai va saber-ho pair i, a sobre, l'havien condecorat. Ens situem que ara
l'envien a Austràlia per a resoldre un cas i poder-lo recol·locar a Oslo. A
banda, va relatant com l'afectà l'amor que sentia per Kristin des dels 14 anys,
que passat el temps i després de d'allunyar-se i retrobar-se, va acabant suïcidant-se.
Dos esdeveniments fonamentals perquè la seva relació amb la beguda sigui
sòrdida però que els lligams amb la família, els amics i la feina es mantinguin
forts.
Són interessants les
reflexions durant tot el llibre sobre els nadius australians i els estereotips.
De fet, la recança per les terres expropiades als aborígens, malgrat que
existeix una jurisprudència que els dóna dret a reclamar-les, és un motiu prou
important per l'assassí en aquesta novel·la. A més aconsegueix que amb les
rondalles i llegendes de la història antiga i dels rituals australians, es vagi
teixint tot l'entramat.
En el primer bloc parlarà
del mite de la Creació on el ratpenat, Narahdarn,
simbolitza la mort i s'encarrega d'executar les ordres del Déu creador. Del
mite de Walla, Moora i Bubbur on els dos primers, enamorats i a punt de
casar-se, viuen prop d'un lloc amenaçat per Bubbur, serp malèfica, que matarà Moora
però en Walla, esperarà, pacientment, fins venjar-se carregant-se Bubbur i els
seus descendents. Curiós, que en aquest imaginari els esperits de les dones i
dels homes acaben en llocs diferents.
En el segon bloc, trobarem una rondalla dels Temps dels Somnis
quan la Iguana era l'animal més perillós, i la Serp Negra, era escanyolida i inofensiva.
El cangur, l'animal més respectat, i la resta d'animals menystenen la serp
perquè s'ofereix per desfer-se de la Iguana. Però la serp se'n fa amiga i, en
una distracció, li'n roba el verí. Aleshores, mentre jura que es venjarà de la
resta d'animals, mossega i mor el cangur.
Al darrer bloc comenten la Rondalla de l'Emú on el gendre, Jabiru,
li esquarterarà les cames i l'altre acabarà amb una llança al bec; tot perquè
el matrimoni no ha recordat reservar els millors peixos pels sogres. I,
finalment, ens il·lustrarà en les proves que les dones havien de seguir per
casar-se: controlar la gana, la resistència al dolor físic i superar fer-les
passar paüra; rituals que, com dirà Harry, no són gaire diferents als antics
manuals de bones maneres.
Un altre tret que em crida
l'atenció és la manera de percebre als Caps de policia a la novel·la, similar
sempre a les novel·les negres de Sjöwal- Wahlöö i Larsson, i sempre amb un toc
despectiu i poc competent.
BLOC DE WALLA
Ens presenta un Harry de
32 anys a qui ja de bon començament no li farà bona peça haver d'intervenir en
un cas que ha de significar la seva redempció laboral.
A les portes dels Jocs Olímpics
del 2000, quan s'hi presenta Sidney, justament assassinen l'Inger Holter, una
noia rossa de 23 anys, que en feia dos era presentadora mediàtica a Noruega (en
l'actualitat podria tenir el perfil adient per a entrar a Gran Hermano).
El company que li assignaran
és l'Andrew Kensington, nadiu instintiu i especial, que també li presentarà un
parell d'amics seus, l'Otto i The Murri, tots dos aborígens que es dediquen al
món de l'espectacle, l'un de transformisme teatral i l'altre de boxa.
Neil McCormack, el seu nou
cap, els permet que investiguin l'apartament de l'Inger i el bar on treballava.
De les indagacions, coneixeran el Sr. Robertson, propietari del pis on vivia;
sabran que tenia un company que es deia Evans White, traficant de marihuana a
Nimblin, i que treballava a The Albury on podria estar sent assetjada pel seu
cap, Sr. Alex Tomaro.
The Albury, com Sidney, és
reconegut per la seva gran tolerància a la diversitat sexual. Allà Harry coneix
la Birgitta Enquist, companya de l'Inger, a qui conquereix reconeixent-li
l'accent suec. Ella li explicarà que en Tomaro és inofensiu, que el seu àlies
és Mr. Bean.
L' Evans
els explicarà que la relació amb l'Inger no era
seriosa perquè serà pare amb una altra dona i vol formar la seva família.
Sembla sentir-se afectat per la mort però ni Andrew ni Harry tenen gens clara
la seva sinceritat.
En reunió d'equip
comenten que a Nova Gal·les del Sud hi ha 4 casos més de noies rosses
estrangulades i obren la via d'un assassí en sèrie.
BLOC MOORA
En aquesta part comença l'acció, possiblement per allò de la
presentació, el desenvolupament i el final de la majoria de novel·les. Comença
aprofundint en les vicissituds dels aborígens australians. Personalment considero
que la humiliació que molts van patir i empassar-s'ho coll avall deu ser molt
difícil perquè, a banda de la terra, van perdre la seva identitat, com el
mateix Andrew.
En Harry i l'Andrew seguiran les passes de l'Evans que els durà
fins el macarró Teddy Mongabi i parlaran amb Sandra, una de les seves noies, que
els confirmarà que a l'Evans li agraden l'estrangulació i les perruques rosses;
tot i les coincidències cap d'ells coincideix en la seva culpabilitat. A The
Cricket, un bar dels baixos fons, Harry perd una dent i Andrew acaba ingressat en
estat greu però podran confirmar que l'Evans és només un pinxo més.
A Comissaria troben coincidències entre mortes, delictes sexuals i
alguns coneguts. Al Sr. Robertson li van certes activitats sexuals un pèl públiques
al Green Park. Allà Harry trobarà l'aborigen Joseph, que bufat li mostrarà el
seu petit imperi al parc, i comprovarà que el Sr. Robertson no és perillós.
Amb The Murri parlen sobre l'esforç de molts blancs per no ofendre
els indígenes quan els avantpassats dels quals foren els que van treure'ls la
dignitat, li explicarà què són les generacions robades, nadons nadius a qui
separaven de les mares i els internaven per rebre un altre tipus d'educació, antropològicament
parlant se n'hi diu assimilació forçosa un el grup dominant utilitza la força per
obligar una altra minoria a adoptar la seva cultura. The Murri anima Harry a ajustar
la lent del telescopi en el cas.
Birgitta i Harry intimen molt més i, en una nit romàntica a
l'aquari, l'il·lustra sobre els dos tipus de cocodrils d'Austràlia, els d'aigua
dolça, inofensius, i els de salada, com el Gran Blanc, violents.
En la seva vessant investigadora, establirà la relació entre la
companyia de circ on treballa l'Otto i diversos assassinats. Harry li explicarà
a l'Andrew que fugirà de l'hospital. Quan van a detenir l'Otto, se'l troben assassinat
de manera cruel. Harry haurà d'acabar confessant McCormack que l'Otto i l'Andrew
eren amics. Quan van a registrar la casa d'Otto, troben l'Andrew penjat del
sostre, com si s'hagués suïcidat.
En McCormack decideix que no comentarà res sobre l'Andrew i la
relació amb la resta (que havien esbrinat que era heroïnòman, que era amic de
l'Otto,...) i es farà públic que l'Otto va matar l'Inger. Investigaran qui ha
mort Otto i ho faran passar com a crim passional entre l'Otto i l'Andrew. A Harry
l'acomiadaran l'endemà.
En el plànol sentimental, Birgitta i Harry es fan conscients que
la seva relació ha d'acabar just quan notifiquen Harry que marxarà l'endemà.
Lluny d'apropar-los, per acomiadar-se, Harry torna a beure i en plena inconsciència
se'n va al llit amb Sandra. Birgitta els enganxarà típicament.
Els de l'hotel acaben convidant Harry a marxar-ne i perd l'avió de
retorn a Noruega, com a premonició del que passarà.
BLOC BUBBUR
Com a punt final, totalment alcoholitzat, canvia l'hotel per una
pensió i una mica més refet, surt al carrer. Troba Teddy Mongabi que el convida
a un club i li explica que la Sandra ja no duu perruca rossa perquè algú la
seguia. Harry li demana el telèfon i la resposta és fotre'l fora a puntades.
Harry buscarà l'Speedy, camell de l'Andrew, i de la conversa amb
ell deduirà que no haurien d'haver trobat tanta heroïna al cos de l'Andrew
durant l'autòpsia. Comprovarà, aleshores, que l'Andrew no va poder-se penjar
ell solet.
A l'enterrament de l'Andrew, Birgitta i Harry es reconcilien i ell
li demanarà, per poder resoldre la investigació, que faci d'esquer. Ella
acceptarà.
Durant l'operació policíaca, Birgitta desapareix sense deixar
rastre. L'assassí contactarà amb Harry i
li demanarà que culpin l'Evans de tot. En la veu, Harry reconeixerà The Murri.
Tocarà tornar a parlar amb McCormack i buidar el pap: The Murri és
l'assassí d'Otto, de les dones i de l'Andrew. És un psicòpata que mira de demostrar
la seva creativitat. De fet, els tornarà a telefonar per explicar que mata
dones no aborígens sense fills com a venjança per les terres expropiades. Quan
registren la casa d'en The Murri, descobriran una pista que els durà
directament al fons del mar, on és el cadàver de Birgitta.
The Murri que s'amaga a l'aquari, rellisca en plena persecució, i
el Gran Blanc se'l cruspeix.
Del resultat del tràgic final d'aquesta història inicial, Harry
perd una segona dent, es tatuarà una rosa i recaurà totalment en l'alcohol.
Un bon llibre amb final d'aigua vermella que ens obra les portes,
crec que de bon grat, a continuar llegint les seves històries.
