LA VOSTRA ANITA, Lluís- Anton Baulenas

És una novel·la curta, agredolça, com tots els llibres que he llegit d'en Baulenas fins ara, El Fil de Plata, El nas de Mussolini, La Felicitat; en aquest cas ens evidencia una manera de passar la crisi dels 50 anys, com diu la protagonista "(...) estava a punt de complir 50 anys i m'adonava que l'edat et torna imbècil (...)".

Sobre un text inèdit, fins ara, d'en Baulenas, Ventura Pons feia la pel·lícula Anita no perd el tren, que fa referència a un passatge de l'escrit on se li deixa clar a la protagonista que podria ser la seva darrera oportunitat, que podria perdre el tren "(...) els homes són com els melons, fins que no els obres no saps que hi trobaràs (...)".

Se'ns planteja la vida de l'Ana Pinyol que a l'any 1991, quan celebrarà l'aniversari dels 50, ha estat despatxada del cinema on hi treballava des dels 16 anys i manté una fugissera i efímera relació amb un home casat. Totes elles són situacions que semblen complexes d'entomar.

Per una banda, ha passat tota una vida a la mateixa empresa. Ha crescut veient un munt de pel·lícules i repetint-se diàlegs que l'han d'ajudar a exemplificar el patiment, sobretot, en la seva vida amorosa.

Li donen vacances fora de temporada amb enganys de fer canvis al local i, passat un mes, la trucaran per despatxar-la perquè s'han venut les instal·lacions i els nous propietaris no la veuen com a membre de la nova imatge. 

Aquesta situació angoixa qualsevol, però ella tindrà la possibilitat d'entrar al negoci familiar del que no n'ha volgut saber res mai. Tanmateix serà incapaç de reorientar-se laboralment, si més no durant el temps que comparteix amb els lectors.

Per contra, es farà assídua de les obres de la nova construcció que tenen pensat fer; serà companya dels avis que ja no tenen res a fer. I serà allà on coneixerà l'Antoni Mata Prat, un home que duu l'excavadora, que sempre va amb el guix de l'obra enganxat a la cara, corpulent i que és casat.

L'Ana, per la seva banda, és vídua des de fa més de 15 anys i la seva anterior relació, única i poc més efímera, també fou amb un altre home casat client del cinema.

Amb l'Antoni la relació serà apassionada, plena de sexe intens dins una caravana, que acabarà tan bon punt acabi l'excavació al solar i l'Ana vulgui traslladar les trobades a casa seva. El convidarà per celebrar el seu aniversari però haurà de celebrar-ho tota sola, amb el ritual de bufar les espelmes i amb un glop de xampany.

Però l'Ana, lluny de patir, serà capaç de quedar-se amb la part positiva de la història, només pel fet d'haver-la viscut, d'haver vist renéixer la il·lusió, la llum.

L'Ana té una amiga, la Natalia, una mica més jove que ella i que li fa el contrapunt. Sembla que la Natalia és més llançada en relacions sexuals però menys moderna en actituds sexuals, els seus consells són maquiavèl·lics mentre que l'Ana aposta per les relacions més sinceres. Tot i això, la seva relació es manté com a suport emocional, incondicional i aconsellador d'amigues.

És de lectura entretinguda i ràpida, amb certes similituds amb taquilleres de cinema d'altres novel·les, com El Embrujo de Shanghai, de Juan Marsé, perquè totes elles donen una rellevància significativa a les relacions i diàlegs de pel·lícula.

L'ART DE L'ASSASSÍ, Mari Jungstedt

Aquesta és la 4a novel·la de l'autora. Vaig llegir-me'n les tres primeres i em van enganxar. Pensava que s'havia quedat en trilogia però sembla que li ha agafat el gust i ja en té un parell més; així que va per llarg.

Els comentaris de les tres primeres, St. Facebook, me les va volatilitzar (motiu pel qual m'he decidit a fer el bloc i no a continuar les anotacions de Face). Així que no podré recopilar el que havia llegit i per molta memòria que faci, o molta contraportada que llegeixi, no refresco.

En tota la sèrie de novel·les, l'inspector Anders Knutas és el protagonista i, en aquest cas, serà l'encarregat d'esbrinar qui ha mort un dels marxants d'art més coneguts de la ciutat, Visby, capital de l'illa de Gotland, a tocar de Suècia.

Tot el cas gairebé s'estira dos mesos, i un terç del temps s'estan en punt mort, descobrint misteris i relacions amb quadres i autors, fent voltes un pèl inútils. No són capaços de trobar la relació entre la mort de l'Egon Wallin, la seva tendència sexual i el robatori d'algunes obres d'art. Però, en realitat, tot té a veure amb el greuge sofert per algú que creu que no obté a la vida allò que hauria d'haver obtingut per lligams familiars mai reconeguts i del tot desconeguts per als implicats.

El primer mort és una víctima d'assassinat (amb secrets i decisions preses que afectarien el seu entorn familiar i laboral), el segon, Hugo Malmberg, també l'és (però els seus secrets més aviat giren entorn de les seves perversions). Tanmateix quan hom pensa que al tercer, Erik Mattson, el sacrificaran en relació als assassinats, i que, en conseqüència, es trencarà tota la lògica policial, plas!, es desquadra tot plegat. Es descobreix que la motivació del desgavell seran traumes mai superats.

Amb en Knutas treballen, entre d'altres, la Jacobsson, en Kihlgård, en Mittberg, però a banda de la policia, hi ha els periodistes que sempre ronden i prenen prou rellevància, en Johan Berg, la Pia Lilja, en Max Grenfors i altres col·laboradors.

En aquesta entrega, en Berg coincideix amb les investigacions policials i se'ls avançarà tant que farà emprenyar profundament l'assassí que li segrestarà la filla, carregant-se la seva futura vida matrimonial i paterno-filial. D'aquesta manera, l'autora deixa totalment obert l'esdevenir de la història del corresponsal. 

I, conte contat, conte explicat!!!