11 RAONS PER NO ANAR A DORMIR, Eva Bussalleu

El primer llibre que s'edita de l'autora, és molt curt, de contes breus. És cert que l'estil és fresc, ràpid i sorprenent; i li agraeixo el llenguatge amb què narra, d'aquells que, de tant en tant, t'obliguen a agafar el diccionari. També convida a fer treballar més la imaginació, com els passa gairebé a tots els protagonistes del relats. No és literatura grollera ni d'escenes abastament descriptives de coits impossibles. Són sobretot preliminars que, més endavant, podran passar a l'acció.

AFICIÓ

A la protagonista li agrada prendre prestada la roba interior d'home que troba als balcons; el motiu, imaginar-se com són els propietaris. A vegades l'encerta i d'altres no. Com una premonició, un dia enganxa un home que fa el mateix i, desmesuradament, se li llança al damunt. Les seves prediccions seran encertades i ho aprofitaran d'allò més bé.

FAVOR MUTU

Un noi, lleig, amb sobrepès i acne, veu Silvye en un bar i se'n pregna. Hi torna expressament i els amics li llencen els trastos però li caurà en gràcia ell. El contrapunt entre tots dos serà que ella és anorgàsmica i ell ejaculador precoç.

LA FONT

Dos adolescents veïns de poble, la Violant, molt naïf, i l'Otger, un noi fortot, mamen del raig fresc de la jovialitat. Quan ella va a la font per agafar-ne aigua, ell la segueix i se n'afartaran vora la font.

LA SARDANA

En una colla sardanista un noi s'enamora d'una companya i ella pren la iniciativa fent-li l'amor. A partir d'aleshores, ella no li farà cas però quan la veu amb algú altre, ella el frenarà confessant que el necessitava per deixar de ser verge i prou. Des d'aleshores a ell no li agradarà mai més la sardana.

PRÀCTIQUES D'EMPRESA

El somni d'alguns estudiants quan han de fer pràctiques, trobar-se la profe i la becària al laboratori fent un duo. Tindrà sort i el convidaran.

SCRABBLE

Un sopar de parelles, on barregen ratafia i Scrabble, acaba en un joc d'intercanvi de parelles. Tanmateix, la consolidació de la parella i la cordialitat mostrada per tos mantenen viva l'espelma.

ÒPTICA

La protagonista acompanya la Gemma a fer-se unes ulleres. Per entretenir-se, mentrestant, s'emprova de diferents i tot el que veu és gent despullada i practicant sexe. Com és mestre, i pot confiscar les ulleres de sol als alumnes, la seva passió secreta tindrà continuïtat.

CEBA

El protagonista, practicant d'onanisme, decideix que ha de passar a l'acció. Després d'una nit de copes amb un amic, marxarà amb una noia cap a casa. Arribar fins a la fi, li representarà el fet d'anar traient capes i ensumar alè de ceba. Però res de tot això aturarà el desig irrefrenable!

COL·LECCIONISTA

Un petit secret de parella viatjadora internacionalment, acostumen a acumular consoladors de formes i funcions diverses; també els en posen nom. Ella els utilitza com a grans aliats a l'hora de mantenir-se serena en els negocis i, ell, com a voyeur a qui agrada rematar la feina.

LA BOTIGA DE FRUITES I VERDURES

La botiga és, per força, el punt d'unió de dos amants en els preliminars d'una bona tarda de sexe. Com són capaços de sintonitzar amb metàfores entre hortalisses i sexe.

L'EXCURSIÓ

Un relat en prosa que sembla poesia, mentre descriu com un home fa ruta pel cos d'una dona fins que el piquet s'endinsa dins la cova.

I fins aquí els 11 relats que esperem no siguin únics i que l'Eva torni a poder-nos delectar amb uns quants més.

EL RATPENAT, Jö Nesbo

La portada d'aquesta entrada és diferent a les altres, em recorda que porto un any endarrerida en lectura i una pila de llibres per llegir. Em pregunto com esgarrapar més temps per avançar-los!!!

Amb aquest llibre s'estrenà l'autor l'any 1997, i si ja m'heu seguit, vaig tornar a començar la casa per la teulada llegint, fa un temps, un llibre posterior, El Lleopard de l'any 2009, on en Harry, un policia noruec, instal·lat a Hong Kong hi marxa per tornar a Oslo. Del 1997 al 2009, i fins ara, són uns quants anyets que paga la pena d'anar seguint!!

El Ratpenat relata una setmana i escaig que Harry passarà a Sidney (Austràlia). L'obra la divideix en tres blocs als que anomena com els personatges d'una llegenda australiana, Walla, Moora i Bubbur.

Com a debut, ens defineix el passat laboral més immediat i tèrbol de Harry. Arrel de l'accident que va provocar mentre estava de guàrdia i anava borratxo, va provocar la mort del seu company. El seu Cap va amagar l'assumpte però Harry mai va saber-ho pair i, a sobre, l'havien condecorat. Ens situem que ara l'envien a Austràlia per a resoldre un cas i poder-lo recol·locar a Oslo. A banda, va relatant com l'afectà l'amor que sentia per Kristin des dels 14 anys, que passat el temps i després de d'allunyar-se i retrobar-se, va acabant suïcidant-se. Dos esdeveniments fonamentals perquè la seva relació amb la beguda sigui sòrdida però que els lligams amb la família, els amics i la feina es mantinguin forts.

Són interessants les reflexions durant tot el llibre sobre els nadius australians i els estereotips. De fet, la recança per les terres expropiades als aborígens, malgrat que existeix una jurisprudència que els dóna dret a reclamar-les, és un motiu prou important per l'assassí en aquesta novel·la. A més aconsegueix que amb les rondalles i llegendes de la història antiga i dels rituals australians, es vagi teixint tot l'entramat.

En el primer bloc parlarà del mite de la Creació on el ratpenat, Narahdarn, simbolitza la mort i s'encarrega d'executar les ordres del Déu creador. Del mite de Walla, Moora i Bubbur on els dos primers, enamorats i a punt de casar-se, viuen prop d'un lloc amenaçat per Bubbur, serp malèfica, que matarà Moora però en Walla, esperarà, pacientment, fins venjar-se carregant-se Bubbur i els seus descendents. Curiós, que en aquest imaginari els esperits de les dones i dels homes acaben en llocs diferents.

En el segon bloc, trobarem una rondalla dels Temps dels Somnis quan la Iguana era l'animal més perillós, i la Serp Negra, era escanyolida i inofensiva. El cangur, l'animal més respectat, i la resta d'animals menystenen la serp perquè s'ofereix per desfer-se de la Iguana. Però la serp se'n fa amiga i, en una distracció, li'n roba el verí. Aleshores, mentre jura que es venjarà de la resta d'animals, mossega i mor el cangur.

Al darrer bloc comenten la Rondalla de l'Emú on el gendre, Jabiru, li esquarterarà les cames i l'altre acabarà amb una llança al bec; tot perquè el matrimoni no ha recordat reservar els millors peixos pels sogres. I, finalment, ens il·lustrarà en les proves que les dones havien de seguir per casar-se: controlar la gana, la resistència al dolor físic i superar fer-les passar paüra; rituals que, com dirà Harry, no són gaire diferents als antics manuals de bones maneres.

Un altre tret que em crida l'atenció és la manera de percebre als Caps de policia a la novel·la, similar sempre a les novel·les negres de Sjöwal- Wahlöö i Larsson, i sempre amb un toc despectiu i poc competent.

BLOC DE WALLA

Ens presenta un Harry de 32 anys a qui ja de bon començament no li farà bona peça haver d'intervenir en un cas que ha de significar la seva redempció laboral.

A les portes dels Jocs Olímpics del 2000, quan s'hi presenta Sidney, justament assassinen l'Inger Holter, una noia rossa de 23 anys, que en feia dos era presentadora mediàtica a Noruega (en l'actualitat podria tenir el perfil adient per a entrar a Gran Hermano).

El company que li assignaran és l'Andrew Kensington, nadiu instintiu i especial, que també li presentarà un parell d'amics seus, l'Otto i The Murri, tots dos aborígens que es dediquen al món de l'espectacle, l'un de transformisme teatral i l'altre de boxa.

Neil McCormack, el seu nou cap, els permet que investiguin l'apartament de l'Inger i el bar on treballava. De les indagacions, coneixeran el Sr. Robertson, propietari del pis on vivia; sabran que tenia un company que es deia Evans White, traficant de marihuana a Nimblin, i que treballava a The Albury on podria estar sent assetjada pel seu cap, Sr. Alex Tomaro.

The Albury, com Sidney, és reconegut per la seva gran tolerància a la diversitat sexual. Allà Harry coneix la Birgitta Enquist, companya de l'Inger, a qui conquereix reconeixent-li l'accent suec. Ella li explicarà que en Tomaro és inofensiu, que el seu àlies és Mr. Bean.

L' Evans els explicarà que la relació amb l'Inger no era seriosa perquè serà pare amb una altra dona i vol formar la seva família. Sembla sentir-se afectat per la mort però ni Andrew ni Harry tenen gens clara la seva sinceritat.

En reunió d'equip comenten que a Nova Gal·les del Sud hi ha 4 casos més de noies rosses estrangulades i obren la via d'un assassí en sèrie.

BLOC MOORA

En aquesta part comença l'acció, possiblement per allò de la presentació, el desenvolupament i el final de la majoria de novel·les. Comença aprofundint en les vicissituds dels aborígens australians. Personalment considero que la humiliació que molts van patir i empassar-s'ho coll avall deu ser molt difícil perquè, a banda de la terra, van perdre la seva identitat, com el mateix Andrew.

En Harry i l'Andrew seguiran les passes de l'Evans que els durà fins el macarró Teddy Mongabi i parlaran amb Sandra, una de les seves noies, que els confirmarà que a l'Evans li agraden l'estrangulació i les perruques rosses; tot i les coincidències cap d'ells coincideix en la seva culpabilitat. A The Cricket, un bar dels baixos fons, Harry perd una dent i Andrew acaba ingressat en estat greu però podran confirmar que l'Evans és només un pinxo més.

A Comissaria troben coincidències entre mortes, delictes sexuals i alguns coneguts. Al Sr. Robertson li van certes activitats sexuals un pèl públiques al Green Park. Allà Harry trobarà l'aborigen Joseph, que bufat li mostrarà el seu petit imperi al parc, i comprovarà que el Sr. Robertson no és perillós.

Amb The Murri parlen sobre l'esforç de molts blancs per no ofendre els indígenes quan els avantpassats dels quals foren els que van treure'ls la dignitat, li explicarà què són les generacions robades, nadons nadius a qui separaven de les mares i els internaven per rebre un altre tipus d'educació, antropològicament parlant se n'hi diu assimilació forçosa un el grup dominant utilitza la força per obligar una altra minoria a adoptar la seva cultura. The Murri anima Harry a ajustar la lent del telescopi en el cas.

Birgitta i Harry intimen molt més i, en una nit romàntica a l'aquari, l'il·lustra sobre els dos tipus de cocodrils d'Austràlia, els d'aigua dolça, inofensius, i els de salada, com el Gran Blanc, violents.

En la seva vessant investigadora, establirà la relació entre la companyia de circ on treballa l'Otto i diversos assassinats. Harry li explicarà a l'Andrew que fugirà de l'hospital. Quan van a detenir l'Otto, se'l troben assassinat de manera cruel. Harry haurà d'acabar confessant McCormack que l'Otto i l'Andrew eren amics. Quan van a registrar la casa d'Otto, troben l'Andrew penjat del sostre, com si s'hagués suïcidat.

En McCormack decideix que no comentarà res sobre l'Andrew i la relació amb la resta (que havien esbrinat que era heroïnòman, que era amic de l'Otto,...) i es farà públic que l'Otto va matar l'Inger. Investigaran qui ha mort Otto i ho faran passar com a crim passional entre l'Otto i l'Andrew. A Harry l'acomiadaran l'endemà.

En el plànol sentimental, Birgitta i Harry es fan conscients que la seva relació ha d'acabar just quan notifiquen Harry que marxarà l'endemà. Lluny d'apropar-los, per acomiadar-se, Harry torna a beure i en plena inconsciència se'n va al llit amb Sandra. Birgitta els enganxarà típicament.

Els de l'hotel acaben convidant Harry a marxar-ne i perd l'avió de retorn a Noruega, com a premonició del que passarà.

BLOC BUBBUR

Com a punt final, totalment alcoholitzat, canvia l'hotel per una pensió i una mica més refet, surt al carrer. Troba Teddy Mongabi que el convida a un club i li explica que la Sandra ja no duu perruca rossa perquè algú la seguia. Harry li demana el telèfon i la resposta és fotre'l fora a puntades.

Harry buscarà l'Speedy, camell de l'Andrew, i de la conversa amb ell deduirà que no haurien d'haver trobat tanta heroïna al cos de l'Andrew durant l'autòpsia. Comprovarà, aleshores, que l'Andrew no va poder-se penjar ell solet.

A l'enterrament de l'Andrew, Birgitta i Harry es reconcilien i ell li demanarà, per poder resoldre la investigació, que faci d'esquer. Ella acceptarà.

Durant l'operació policíaca, Birgitta desapareix sense deixar rastre. L'assassí contactarà amb Harry  i li demanarà que culpin l'Evans de tot. En la veu, Harry reconeixerà The Murri.

Tocarà tornar a parlar amb McCormack i buidar el pap: The Murri és l'assassí d'Otto, de les dones i de l'Andrew. És un psicòpata que mira de demostrar la seva creativitat. De fet, els tornarà a telefonar per explicar que mata dones no aborígens sense fills com a venjança per les terres expropiades. Quan registren la casa d'en The Murri, descobriran una pista que els durà directament al fons del mar, on és el cadàver de Birgitta.

The Murri que s'amaga a l'aquari, rellisca en plena persecució, i el Gran Blanc se'l cruspeix.

Del resultat del tràgic final d'aquesta història inicial, Harry perd una segona dent, es tatuarà una rosa i recaurà totalment en l'alcohol.

Un bon llibre amb final d'aigua vermella que ens obra les portes, crec que de bon grat, a continuar llegint les seves històries.

RELATOS MARRANOS. ANTOLOGÍA, Diverses autores

Després de l'èxit de la primera convocatòria de Pol·len Edicions d'escriptura col·lectiva femenina, I visqueren felices, en realitzaren una segona d'on en resulten 34 texts i 7 il·lustracions que, a diferència de la primera, són tots en castellà.

La majoria dels texts són contes però també trobem poemes, dibuixos i "matxembrats" entre tots ells; estructurats en 7 zones que miren de reflectir les fases de l'orgasme.

Narracions que t'obren al desig d'allò brut i descortès, del convers al pervers, més enllà d'allò que és sexualment i/o moralment acceptable. Redactats de tal manera que es qüestionen també les marques de gènere i de quantitat (home/dona, minoria/majoria,...)

A l'hora de comentar-los, alguns d'ells es comenten sols i d'altres miro de resumir-los en una sola frase. Per acabar, m'ha agradat trobar-me un breu apartat on els autors parlen de la seva publicació, malgrat que no guarda l'ordre que segueixen els escrits.

Al novembre de 2015 es realitzà la presentació del llibre a l'Arco de la Virgen que, pel que sé, fou interessant. https://www.facebook.com/events/1658499634410206/

Zona 0/ probando

ALICIA, LA COCINERA (Alicia P. Tabernero i Myriam Cameros). Poema
"(...) cocino para las mujeres// luego me las como (...)"

RECETA SEXUAL (Carrie Punto). Poema
"(...) tortilla de patatas// igual a sexo místico// un orgasmo intenso// al comerla (...)"

DESGUSTAR PLACER (ES) (e va). Poema visual
"(...) Placer es// ires y devenires// desnuda, viviendo// en bosques, gozando// mearme// en la arena de// los relojes y// secarme con las páginas// del calendario// sexo agroecológico (...)"

AQUELLA MAÑANA (Jordi Soleto). Poema
"(...) el paraíso al que nos transporta el más intangible de los olores// un olor magnético que produce armonías automáticas// entre seres aparentemente tan distintos (...)"

Zona 1/ bailo sola-o!

INSTRUCCIONES PARA MASTURBARSE (Itsane Gaubeca). Poema
"(...) no olvide rociarse con jengibre y contornear ilustraciones labiales// hasta que su pelvis rezume una sonrisa (...)"

ERÓTICA (María José Ribas). Dibuix



ATASCO (Silvia Martínez). Conte
"(...) Sumida en el más profundo aburrimiento mi imaginación se despierta como una semilla (...)".
Sobre la imaginació sexual quan hom s'avorreix al bus.

EFECTOS SECUNDARIOS (Maria Castrejon). Conte
"(...) Si estoy loca de toda la vida y no puedo beber ni tengo ganas de follar por lo menos que me den pasta (...) aunque no sé cuanta pasta tendrían que darme para compensar estos efectos secundarios (...)".
Sobre el millor regal que hem pogut rebre algunes dones.

Zona 2/ nada es lo que parece

COMO LA LLUVIA (Hank). Conte- poema
"Visité a varias prostitutas pero todas fingían. Y también estaba harto de sexo fingido".
Sobre aprofitar l'oportunitat que se't presenta al davant, independentment de l'estat en que se la trobi.

H8 - UN RAYO DE SOL ENTRE LA MAQUINISTA Y AVDA. GAUDÍ (Anna Caballé Fuguet). Conte
"(...) el azul del mar enloquecido de su mirada me hipnotiza y caigo en su hechizo".
Sobre idealitzar, fer el primer pas, supercagar-la i... que sigui el principi de la teva història.

REGALO (Faviola Esquivel Alcántar). Conte i dibuix
"(...) acató la orden".
I com a regal, una sessió sexual en punt d'autorentat de cotxes.

EL ALEPH- REMAKE (Damian Cano). Conte
"(...) hallar en un cuarto oscuro el mágico microcosmos perseguido por alquimistas y cabalistas (...)".
Sobre la foscor, els plaers sexuals i veure l'Aleph.

LAS APARIENCIAS ENGAÑAN (Slavina). Conte
"(...) Me besaste y pensé: Qué pena, le molo inerme. No va a funcionar (...)".
Sobre com un home pot escorre's dos cops amb la mateixa dona.

BIKAKE SEGÚN SAN MARX (bRIGITTE vASALLO). Conte
"(...) Hoy es el día de la revolución (...)".
Sobre el canvi mundial en el sistema: com l'escorreguda de la Santa Polla de los Cojones serà aturada/evitada per la Supermenstrua i s'instaurarà un altre ordre social. Homenatge a Sònia, la trans assassinada a Ciutadella.

Zona 3/ cosas que pasan

LUGARES QUE SORTEAMOS (F. Maya). Conte
"(...) Le guiñé el ojo y me fui (..)".
Sobre com convertir en real allò que es desitja més enllà dels tabús culturals.

NO FUE MAGIA, FUE FÍSICA Y QUÍMICA Y AMOR DEL BUENO (Ángel Ramón Larrosa Bondia). Conte
"(...) fue un beso suave y ligero (..)"
Sobre una primera vegada adolescent plena de vergonyes i tendresa.

PUTAIGUALADA (Agustinx). Conte
"(...) Te explico lo que busco y si te interesa bien (...)"
Sobre sexe dur amb desconeguts en camins perduts i de com la curiositat va matar el gat.

CRÓNICA DE UNA ESCENA NOCTURNA (Quimera Rosa). Conte
"(...) Córtame, haz de mi dolor placer (...)"
Sobre el sexe sadomasoquista, amb sang i dolor, aquell que, segons diuen, produeix plaer.

EL BANQUETE O A 4 MANOS Y DOS CULOS (Pastel de Carne). Conte
"(...) Siento que no me cabe tanto deseo (...)"
Sobre una relació sexual on no queda clar el gènere dels participants. Escenes explícites del que fan i els agrada, enregistrant-les a temps real a l'ordinador.

AVENTURAS Y DESVENTURAS DE UNA PUTA TRANS EN EL EXTRANJERO (Verónika Ararzol). Conte
"(...) os puedo decir que este email trata sobre sexo y tiene sus havituales faltas de ortografia (...)".
Els correus electrònics, amb errades ortogràfiques incloses, d'una prostituta declarada que narra com es guanya la vida i les aventures que passa a Munic i Amsterdam durant els mesos de març, abril i agost de 2008.

Zona 4/ algo pagano

LA GRAN NOCHE DE CLAUS (Sergi G. Oset). Conte
"(...) El viejo empujaba el carro del supermercado entre el barrizal de tierra y nieve del descampado, ignorando el frío de finales de diciembre (...)"
Sobre el regal de Nadal a un transeünt begut quan se li permet fer de voyeur d'una escena dins un cotxe.

ORACIONES (Mery Sut). Poema i dibuix
" (...) Jesús que tanto te amé (...)"
Sobre com pregar per obrir nous horitzons a la satisfacció sexual.

HEREJÍA (Patricia Heras). Poema
"(...) Santifico tu lascivia (...)"
Sobre la narració d'un acte sense restriccions, amb tot el vici possible.

SEXO EN LA CRIPTA (Patricia Heras). Conte
"(...) Rodamos entre polvo y sexo (...)".
En un escenari sacre es practica un acte mundà.

Zona 5/ ser algo más al mismo tiempo

VICIOS EXCÉNTRICOS (Lucía Egaña Rojas). Conte
"(...) Calentura en el conjuro del abandono (...)"
Sobre aquells a qui agraden els jocs de rol "extranys" i, encara més, la semàntica.

INTERCAMBIOS MOLECULARES A NIVEL DE LA EPIDERMIS (non ten xento). Poema
"(...) Ser salto cuántico (...)
Sobre l'expressió, a modus científic, de l'experiència sexual. Com la podria arribar a relatar Sheldon Cooper de The Big Bang Theory.

FE Y ESTIGMA (Urko Post- Op y Karmen Tcp). Conte i dibuix
"(...) Buscamos nuestro espacio entre dos mundos opuestos que se destruyen (...)"
Sobre sexe metafòric entre màquina i planta, a tocar del mar.

FRICCIÓN IMPOSIBLE (Andrea en extasis micelio- afectivo). Conte
"(...) Me tiras al suelo con tu mirada y casi atravieso la tierra (...)"
Sobre fer sexe en el que m'imagino que és un camp obert.

X(infinit). Poema i dibuix
"(...) Habita en mi pecho una X atornillada en el esternón (...)"
Sobre el que m'abelleix pensar que és la definició de tota dona.

MISS X (Txus Garcia). Conte
"(...) llevo amándote tanto tiempo que sueño haber nacido de tu vientre de mujer (...)"
Sobre l'amargor d'una dona abandonada per la seva amant. El trencament, la gelosia i l'enyor.

CUENTO DE LA PUTA Y EL MARINERO (Diana J. Torres aka Pornoterrorista). Conte
" (...) Encontraron un buen lugar donde quedarse (...)"
Sobre com Déu els crea i ells s'ajunten, els amants de la distància emotiva.

Zona 6/ hablamos

RIOS DE SANGRE (Taller Relatos Marranos. Ladyfest rural). Conte
A propòsit del treball col·lectiu sobre relats entorn la menstruació, respostes sense preguntes i poemes curts.

GRACIAS A MI CUERPO (conversa duta a la narrativa entre Antonio Centeno -professor Matemàtiques i activista DDHH- i Helen Torres -co-editora de Relatos Marranos-)
"(...) Para que la silla sea una extensión de tu cuerpo, primero tienes que tener cuerpo (...)".
La diversitat funcional i el sexe, el plantejament més lògic quan hom vol normalitzar la sexualitat en tothom.

MI MEJOR AMANTE (skype dut a la narrativa entre Helen Torres i Maria Llopis -artista multimèdia-).
Sobre el part, la maternitat, la lactància i l'orgasme. Una molt recomanable lectura per trencar amb idees preconcebudes.

LA SAMBA DE LA ABUELA (Maria Oliva i Chica Garcia). Conte i dibuix.
Parlar de sexe amb una àvia de 90 anys i comentant la seva experiència.

LA VOSTRA ANITA, Lluís- Anton Baulenas

És una novel·la curta, agredolça, com tots els llibres que he llegit d'en Baulenas fins ara, El Fil de Plata, El nas de Mussolini, La Felicitat; en aquest cas ens evidencia una manera de passar la crisi dels 50 anys, com diu la protagonista "(...) estava a punt de complir 50 anys i m'adonava que l'edat et torna imbècil (...)".

Sobre un text inèdit, fins ara, d'en Baulenas, Ventura Pons feia la pel·lícula Anita no perd el tren, que fa referència a un passatge de l'escrit on se li deixa clar a la protagonista que podria ser la seva darrera oportunitat, que podria perdre el tren "(...) els homes són com els melons, fins que no els obres no saps que hi trobaràs (...)".

Se'ns planteja la vida de l'Ana Pinyol que a l'any 1991, quan celebrarà l'aniversari dels 50, ha estat despatxada del cinema on hi treballava des dels 16 anys i manté una fugissera i efímera relació amb un home casat. Totes elles són situacions que semblen complexes d'entomar.

Per una banda, ha passat tota una vida a la mateixa empresa. Ha crescut veient un munt de pel·lícules i repetint-se diàlegs que l'han d'ajudar a exemplificar el patiment, sobretot, en la seva vida amorosa.

Li donen vacances fora de temporada amb enganys de fer canvis al local i, passat un mes, la trucaran per despatxar-la perquè s'han venut les instal·lacions i els nous propietaris no la veuen com a membre de la nova imatge. 

Aquesta situació angoixa qualsevol, però ella tindrà la possibilitat d'entrar al negoci familiar del que no n'ha volgut saber res mai. Tanmateix serà incapaç de reorientar-se laboralment, si més no durant el temps que comparteix amb els lectors.

Per contra, es farà assídua de les obres de la nova construcció que tenen pensat fer; serà companya dels avis que ja no tenen res a fer. I serà allà on coneixerà l'Antoni Mata Prat, un home que duu l'excavadora, que sempre va amb el guix de l'obra enganxat a la cara, corpulent i que és casat.

L'Ana, per la seva banda, és vídua des de fa més de 15 anys i la seva anterior relació, única i poc més efímera, també fou amb un altre home casat client del cinema.

Amb l'Antoni la relació serà apassionada, plena de sexe intens dins una caravana, que acabarà tan bon punt acabi l'excavació al solar i l'Ana vulgui traslladar les trobades a casa seva. El convidarà per celebrar el seu aniversari però haurà de celebrar-ho tota sola, amb el ritual de bufar les espelmes i amb un glop de xampany.

Però l'Ana, lluny de patir, serà capaç de quedar-se amb la part positiva de la història, només pel fet d'haver-la viscut, d'haver vist renéixer la il·lusió, la llum.

L'Ana té una amiga, la Natalia, una mica més jove que ella i que li fa el contrapunt. Sembla que la Natalia és més llançada en relacions sexuals però menys moderna en actituds sexuals, els seus consells són maquiavèl·lics mentre que l'Ana aposta per les relacions més sinceres. Tot i això, la seva relació es manté com a suport emocional, incondicional i aconsellador d'amigues.

És de lectura entretinguda i ràpida, amb certes similituds amb taquilleres de cinema d'altres novel·les, com El Embrujo de Shanghai, de Juan Marsé, perquè totes elles donen una rellevància significativa a les relacions i diàlegs de pel·lícula.

L'ART DE L'ASSASSÍ, Mari Jungstedt

Aquesta és la 4a novel·la de l'autora. Vaig llegir-me'n les tres primeres i em van enganxar. Pensava que s'havia quedat en trilogia però sembla que li ha agafat el gust i ja en té un parell més; així que va per llarg.

Els comentaris de les tres primeres, St. Facebook, me les va volatilitzar (motiu pel qual m'he decidit a fer el bloc i no a continuar les anotacions de Face). Així que no podré recopilar el que havia llegit i per molta memòria que faci, o molta contraportada que llegeixi, no refresco.

En tota la sèrie de novel·les, l'inspector Anders Knutas és el protagonista i, en aquest cas, serà l'encarregat d'esbrinar qui ha mort un dels marxants d'art més coneguts de la ciutat, Visby, capital de l'illa de Gotland, a tocar de Suècia.

Tot el cas gairebé s'estira dos mesos, i un terç del temps s'estan en punt mort, descobrint misteris i relacions amb quadres i autors, fent voltes un pèl inútils. No són capaços de trobar la relació entre la mort de l'Egon Wallin, la seva tendència sexual i el robatori d'algunes obres d'art. Però, en realitat, tot té a veure amb el greuge sofert per algú que creu que no obté a la vida allò que hauria d'haver obtingut per lligams familiars mai reconeguts i del tot desconeguts per als implicats.

El primer mort és una víctima d'assassinat (amb secrets i decisions preses que afectarien el seu entorn familiar i laboral), el segon, Hugo Malmberg, també l'és (però els seus secrets més aviat giren entorn de les seves perversions). Tanmateix quan hom pensa que al tercer, Erik Mattson, el sacrificaran en relació als assassinats, i que, en conseqüència, es trencarà tota la lògica policial, plas!, es desquadra tot plegat. Es descobreix que la motivació del desgavell seran traumes mai superats.

Amb en Knutas treballen, entre d'altres, la Jacobsson, en Kihlgård, en Mittberg, però a banda de la policia, hi ha els periodistes que sempre ronden i prenen prou rellevància, en Johan Berg, la Pia Lilja, en Max Grenfors i altres col·laboradors.

En aquesta entrega, en Berg coincideix amb les investigacions policials i se'ls avançarà tant que farà emprenyar profundament l'assassí que li segrestarà la filla, carregant-se la seva futura vida matrimonial i paterno-filial. D'aquesta manera, l'autora deixa totalment obert l'esdevenir de la història del corresponsal. 

I, conte contat, conte explicat!!!

ASESINATO EN EL SAVOY, Maj Sjöwall- Per Wahlöö

I arribo a la 6a entrega ja.... se m'havia escapat de comentar que l'anterior novel·la i aquesta ja són en castellà; no han fet la traducció catalana.

En aquesta ocasió, obliguen en Martin Beck, per motius més aviat polític- confusos, a intervenir en la investigació de l'assassinat d'un tèrbol empresari en una població que no és la seva. El reconeixement que els governs estan al corrent dels draps bruts d'empreses que actuen en països del continent africà.

Els autors mostren policies cada cop més descontents amb les ordres que reben per perseguir la criminalitat, capturar els petits consumidors i no les grans màfies. També parlen de la Säpo que perseguia la Lisbeth Salander a Milenium d'en Larson, i en els mateixos termes d'incompetència en tots dos casos.

Aquestes grans màfies es concreten, en aquest cas, en l'empresari internacional que no té en compte com destrossa la vida de persones reals, com es pot arribar a ser responsables de la pèrdua de tot allò que els altres valoren: despatxar-los de la feina, que la parella els deixi per no tenir ingressos, que se'ls faci mobing perquè abandonin l'edifici, que en darrera instància perdin la dignitat! I seran, finalment, els que faran de braç justicier.

Remarco encara la cultura de prendre cervesa i fumar com a hàbit permès a tot arreu (al despatx, al cotxe, en la visita a casa d'algú, al carrer,...). Un fet que uneix més que desvincula, facilitant l'apropament a l'altre.

Sobre en Martin i la seva vida personal, ja s'ha separat de la seva dona i viu en un apartament. Sembla que li passen tots els mals que patia i considera, com a evidència, que eren psicosomàtics. També s'engresca amb una companya de feina que resulta ser la vídua d'un company. Comença a remuntar i a trobar-se.

I fins aquí la meva proposta de comentari sobre la novel·la. Ara toca esperar a tenir la resta que falten!!!

EL COCHE DE BOMBEROS QUE DESAPARECIÓ, Maj Sjöwall- Per Wahlöö

Del 7 de març 1968 fins a mitjans setembre de 1968, el temps que passarà fins que es resolgui tot.... o pràcticament tot. Perquè aquest és el 5è relat d'una desena que conformen, en conjunt, la gran novel·la que volia escriure el matrimoni i que abasta uns 10 anys d'una època a Suècia.

Així d'entrada sembla que no passa res: un suïcida que, quan el troben, té la tarja d'en Martin Beck al costat i una casa que esclata sense explicació criminal inicial i on el camió de bombers arriba quan no queda res a fer. Però la tossuderia d'un rude bòfia, Gunvald Larsson, i el fet que els bombers desapareguin escalfaran els motors de la trama. Fins aquí el primer terç de l'escrit on presenten detalls de vital importància per la investigació i, també, on es van definint personatges que ja han aparegut a les anteriors novel·les, Einar Roon, Lennart Kollberg, n'apareixen de nous, Skacke, i altres que van quedant en segon plànol com el detectiu Martin.

D'aquesta part em quedo amb unes quantes reflexions:

- La primera, com un investigador percep el cos policial. A saber: "Buenos maderos los hay a patadas. Tipos estúpidos que son buenos maderos. Tipos inflexibes, limitados, chulos, engreídos y pagados de sí mismos, todos ellos buenos maderos. Pero mejor sería que hubieran más tipos buenos metidos a maderos".

- La segona, el fet d'actuar contra natura. Per forçar posats o sentiments cal tenir "tablas", així que no tothom hi val. Generalment són persones poc compreses.

- La tercera, la crítica a la pol·lució ambiental ja als anys 60, en aquest cas, per l'excessiva circulació en determinades ciutats.

En aquesta novel·la en Gunvald anirà prenent més importància i amb el seu entestament, mentre s'està de baixa, continuarà esbrinant allò que no li quadra de les conclusions de la investigació inicial perquè ell era allà, durant l'incendi de la casa, i fou qui salvà la major part d'habitants. En paral·lel, Martin tampoc acaba de veure clar com troben un dels cadàvers dins la casa. I just aquí començarà l'acció!!!

A partir d'aquí, m'agrada que es qüestioni la tutela de menors, parlant en termes de la no millora en masses situacions, i més quan parlem d'un país on l'Estat del Benestar sempre ha estat prioritari, un cop acabada la II Guerra Mundial.

Recordant els moments de l'incendi, i matxambrant-los amb l'atzar per la pèrdua d'una joguina -un camió de bombers-, s'adonen que el camió dels bombers havia desaparegut i lliguen caps sobre el motiu -compte amb la confusió d'adreces-. A més, la major part de veïns de la casa eren molt més que dubtosos i, seguint diverses pistes sobre l'activitat que realitzaven -majorment, contraban de cotxes-, seran capaços de lligar-ho tot amb el suïcida inicial, disposat a cantar. Llàstima que no podran confirmar-ho amb el suposat assassí, que acaba mort quan el volen detenir.

Noves reflexions de la resta del relat:

- Escoles amb el 75%  dels nens no autòctons, amb pares que tocaran el pirandó quan hagin acumulat suficient capital per retornar al seu país. Una realitat molt palpable, aleshores a Suècia i aquí ara.

- Ignorància d'alguns policies que continua sent qüestionada per altres companys: "(...) estas personas consideraban que los cañones de agua, las porras de goma y los pastores alemanes babeantes constituían instrumentos...". Front al plantejament de no dur cap tipus d'arma.

Voldria acabar la meva ressenya fent menció especial al canvi en el plantejament familiar de qui, suposadament, és el personatge principal, Martin Beck, que en anteriors circumstàncies ha estat molt més actiu en les investigacions. Ara, en canvi, va dibuixant l'esdevenir familiar. D'entrada el copsarà com un company aconsegueix l'equilibri conjugal pactant que cadascú visqui en una casa els dies laborables i junts els festius. A ca seva la síndrome del niu buit es fa palesa i colpidora i se sent molt sol.