I arribo a la 6a entrega ja.... se m'havia escapat de comentar que l'anterior novel·la i aquesta ja són en castellà; no han fet la traducció catalana.
En aquesta ocasió, obliguen en Martin Beck, per motius més aviat polític- confusos, a intervenir en la investigació de l'assassinat d'un tèrbol empresari en una població que no és la seva. El reconeixement que els governs estan al corrent dels draps bruts d'empreses que actuen en països del continent africà.
Els autors mostren policies cada cop més descontents amb les ordres que reben per perseguir la criminalitat, capturar els petits consumidors i no les grans màfies. També parlen de la Säpo que perseguia la Lisbeth Salander a Milenium d'en Larson, i en els mateixos termes d'incompetència en tots dos casos.
Aquestes grans màfies es concreten, en aquest cas, en l'empresari internacional que no té en compte com destrossa la vida de persones reals, com es pot arribar a ser responsables de la pèrdua de tot allò que els altres valoren: despatxar-los de la feina, que la parella els deixi per no tenir ingressos, que se'ls faci mobing perquè abandonin l'edifici, que en darrera instància perdin la dignitat! I seran, finalment, els que faran de braç justicier.
Remarco encara la cultura de prendre cervesa i fumar com a hàbit permès a tot arreu (al despatx, al cotxe, en la visita a casa d'algú, al carrer,...). Un fet que uneix més que desvincula, facilitant l'apropament a l'altre.
Sobre en Martin i la seva vida personal, ja s'ha separat de la seva dona i viu en un apartament. Sembla que li passen tots els mals que patia i considera, com a evidència, que eren psicosomàtics. També s'engresca amb una companya de feina que resulta ser la vídua d'un company. Comença a remuntar i a trobar-se.
I fins aquí la meva proposta de comentari sobre la novel·la. Ara toca esperar a tenir la resta que falten!!!
