Entradeta

Rescato les anotacions del sant Facebook que fa dos anys utilitzo i em decideixo a crear un bloc, i de passada aprendre com va això perquè no en tinc ni idea!!!

Altra cosa a dir-vos és que, com d'inici és un rescat de Face i no domino els blocs, l'ordre de lectura dels llibres és una mica desgavell però a cada anotació hi ha el mes i l'any en què vaig llegir-me'l. A partir d'ara l'ordre serà més rigorós.

I, per acabar, que us convidi a fer comentaris mai serà sinònim de donar permís ningú de malmetre; en altres paraules, les crítiques, constructives!!!

dijous, 13 de novembre del 2014

DIARI D'HIVERN, Paul Auster

(AGOST 2012) Bé, el darrer llibre de l'autor. M'ha costat molt posar-me a anotar però és que una amiga m'hi ha fet pensar. En un petit espai ha estat capaç d'expressar pràcticament allò que l'Auster ens conta. Un tret comú, són supervivents¡¡¡
Argument: repàs dels fets significatius d'en Paul a la seva vida. Què representen les 800 cases on va vivint al llarg dels 65 anys que compleix, els dos matrimonis, els fills, la mort dels pares, la relació amb els parents, la vida d'escriptor plena de bloquejos i d'acceleracions, els amors i desamors, etc....
De tots els llibres de l'Auster penso que és el més amè i curt però a mi m'ha costat suors¡¡¡¡ 

ROSEANNA, Maj Sjöwall- Per Wahlöö

(FEBRER 2014) Continuant amb altres autors suecs, ens trobem als pares dels nens (en Larsson, la Larsson, la Jungt,..) que escriuen novel·la negra sueca. Aquest parell, matrimoni benavingut per força, iniciaren els seus conciutadans en aquest tipus de lectura.

Curiositat: junts van publicar una sèrie sobre un detectiu, Martin Beck, i van escriure un llibre per cadascuna de les lletres del seus nom i cognom M A R T I N B E C K. Aquest primer és l' M i tinc intenció d'anar llegint fins allà on em permet l'editorial, la T; en aquest punt se'ns acabarà el rotllo perquè han cancel·lat l'edició, si més no en català, i ens quedarem amb les ganes de saber que se'n fa del detectiu.

Havia de ser gris, grisot, amb el cap clar. Havia de tenir família, abandonada, això sí, però família. I uns companys de feina dels que te'n pots refiar. Preocupat per la feina i ben valorat per tothom.

I torno als títols que em transporten, aquest em recorda la cançó (Roxanne, The Police) i, d'alguna manera, la descripció que se'n fa d'ella durant tot el relat podria indicar que així era; però a la nostra Roseanna MacGraw ningú no l'estima i el seu xicot no l'esperarà.

El relat en sí m'ha recordat escenes concretes de les películes de lladres i serenos. Just en el moment de les interrogacions, quan detectius i suposadament culpables o testimonis juguen a fet i amagar. Jo sé, tu saps, ell sap.... Aquella tibantor entre les parts la saben transmetre prou bé al lector i això és, precisament, el que ajuda a continuar llegint a enganxar-te.

Rosseanna és una morta tova. Tova? Sí, remullada en un llac durant un temps i trobada per casualitat. Tova... Una viva eixerida. Eixerida? Sí, independent que marxa de viatge per conèixer altres indrets. I l'atzar, què hi pinta l'atzar, doncs serà el TOT per ella.


... no has d'encendre el llum vermell ... Roxanne- The Police.
La coberta del llibre m'hi va transportar sense remei.... no has d'encendre el llum vermell ... Roxanne- The Police. La coberta del llibre m'hi va transportar sense remei.

diumenge, 9 de novembre del 2014

I VISQUEREN FELICES, Diverses autores

Tot just avui començaré a llegir-me aquest llibre que m'han regalat pel fet d'haver estat mare justament fa 15 anys, 6 hores i 10 minuts.

I m'ha agradat molt la maquetació i la presentació de les autores... miraré de llegir-me'l d'una tirada (bé, tant ràpida com pugui!) i comentar-lo una mica més.

Per ara, aquí us deixo la portada.....


I ja l'he acabat, a 9N! quines coses. I m'ha tornat a passar, per poc previsora, que se m'ha esborrat tot el treball en escriure directament sobre el bloc. Espero aprendre'n d'aquesta i fer els copiar- enganxar de rigor, com fa la majoria.

Aquí deixo la contra, que explica el projecte literari que va caure'm a les mans (i que he d'agrair a Toni).


M'ha agradat que es prioritzés el to positiu en totes les narracions però el que es guanya amb això, a vegades, es perd amb la poca qualitat d'alguns escrits o grafismes (dibuixos o fotografies). Puc dir que al llarg de la lectura, els relats m'han evocat paraules concretes, que sintetitzen per a mi allò que volien expressar. Així que heus ací els 22 relats i les meves evocacions:

1. L'INFORMER, de Naila Vazquez Tantinya. ATZAR. Dues mares, citades al despatx del Director, queden astorades per les bajanades que se'ls plantegen, per l'ús de les noves tecnologies a l'hora de fer bulling a les i els estudiants.

2. TOTES LES GATES SÓN GRISES, de Carme Pollina Tarrés. HILARANT. Dominada i dominant,  quan l'una descobrirà que el nom de l'altra no és el que s'esperava, els ressorts del sexe cauen estrepitosament; tanmateix sabran com arreglar-ho conjuntament. Crec que és un bon exemple que el sexe és 100% al cervell.

3. UNA SANSEVIÈRIA AL REPLÀ DE CASA... I UNA ALTRA... I UNA ALTRA, de Marta Pérez Sierra. QUOTIDIANA. El veïnatge i la guerra amb l'aigua de les plantes. La veïna mosquejada acaba aconseguint l'efecte contrari al que pretenia i la hippy flipada fa una nova amiga.

4. UNA PEL·LI AMB MARLENE, de Mercè Tafalla i Mercè Beaocoup. SOLEDAT. Conviure amb una gata (o un gat) i tenir-la com a companyia incondicional (i que sempre acabi al teclat del PC).

5. LA LLIBERTAT ÉS SER QUI VOLS, de Mariona Serrasolses i Moreno. VALENTIA. Plantar cara en edat adolescent i a l'institut no és fàcil i, a qualsevol edat, és fer-ho front als covards.

6. EL PLATONISME ÉS EL QUE TÉ, d'Andrea Peláez Guerrero. L'INABASTABLE. Enamorada de la tutora, allò que és més pròxim serà, en realitat, el que més s'estima. Increïble que els tutors es desplacin a cals alumnes.

7. I TÚ, QUÈ TRIARIES?, de Lidia Martínez Zoroa. DESCOBRIMENT. El moment en què t'adones que t'agraden les dones, en un parlar per parlar, i anys més tard es l'oportunitat de ratificar-ho amb algú que hi estava present. M'agrada la reflexió que fa d'"anys més tard s'adonaria que allò que creia dogma no ho era tant".

8. SUCRE FILAT, de Sandra Nieto Carreño. CARÍCIES. Quan una o un es diu que no i, en un instant, t'adones que serà sí, qui hi haurà sintonia.

9. NOSTA I EUFO, de Clara Carrillo González. RECONEIXEMENT. Nostàlgia i Eufòria mantindran un romanç que serà fugaç i deixarà petjada per tota la vida.

10. EL DIA MÉS FELIÇ, de Raquel Rei Branco. POÈTIC. El mal dia d'unes esdevé el dia més important d'altres fent cremar esglésies.

11. BRINDEM!, de Marta Benlliure Blasco. LESBOMARE. Constatar que un nou amor afavoreix qui t'estimes de tal manera que mai ho hauries aconseguit. Les mudances no sempre són dolentes.

12. BRUIXES CONTRA DRACS, de Feministes Indignades. REVOLTA. Record de la presa de Pl. Catalunya pel 15M. Imagineu-vos les dones indignades, prenent la plaça de la ciutat, reivindicant el que és evident, la nostra llibertat.

13. LA NOSTRA HISTÒRIA, de Mar Quintana i Pascual. (IN)COHERÈNCIA. Quan algú té clara la seva orientació sexual tanmateix li cal una presentació en societat per sortir de l'armari, amb el front ben alt.

14. IMMACULADA CONCEPCIÓ, Bàrbara Ramajo Garcia. RESIGNACIÓ. Testimoniatge de les butch, que els immaculats confonem generalment.

15. EL VIATGE DE LESBIFICULTATS, de Coral G.M. Peris. REVULSIU. Breu pinzellada d'una trajectòria que també passa pel psiquiàtric, sense perdre de vista que hi ha implícit tot un sistema de funcionament.

16. EL DELICTE QUE ENS QUEDA PER VIURE, de Maria Duran Gursey amb col·laboració de Carla Martin Salas. VIOLÈNCIA. Què se'n pot treure d'un poble tancat en ell mateix, amb persones curtes de mira i governada per màfies? En aquest cas, algú que s'alçarà en contra i haurà d'acabar engarjolada.

17. AQUEST TREN VA A CALAIS?, d'Anna Caballé Fuguet. SOMNIS. Quan allò que somnies esdevé real.

18. HAC, de Laura Peláez Guerrero. MUTISME. Quan és més fàcil la paraula escrita que la dita. Mirar de comunicar oralment esdevé inconnex, sense sentit, però, en canvi, escriure dóna i expressa tot allò que volies.

19. REMEI, de Dámaris Garcia Carbonell i Dolores Pulido León. SAGNANT. De com fer treballar els ovaris perquè no facin mal durant la menstruació.

20. LA VERITAT SOBRE LA LLEGENDA DEL 23 ABRIL, de Laura Marbiol. SUBVERSIU. La rondalla de St. Jordi explicada com va ser, amb una princesa lesbiana, un príncep confús i un drac inexistent. Les roses són vermelles mercès a la menstruació.

21. I UNA GATA, de Marta Mercadé Figueras i Monstruodoxa. OBERTA. Establir la pròpia independència de la mà d'una gata, una nova amistança i uns pares que ja no viuran amb tu.

22. EPÍLEG. VET AQUÍ LA QÜESTIÓ, d'Isabel Franc. FELICITAT. Buscar el sentit tràgic per sentir-se plena amb la teva incondicional, sabent que tot ha d'acabar bé.