(FEBRER 2014) Continuant amb altres autors suecs, ens trobem als pares dels nens (en Larsson, la Larsson, la Jungt,..) que escriuen novel·la negra sueca. Aquest parell, matrimoni benavingut per força, iniciaren els seus conciutadans en aquest tipus de lectura.
Curiositat: junts van publicar una sèrie sobre un detectiu, Martin Beck, i van escriure un llibre per cadascuna de les lletres del seus nom i cognom M A R T I N B E C K. Aquest primer és l' M i tinc intenció d'anar llegint fins allà on em permet l'editorial, la T; en aquest punt se'ns acabarà el rotllo perquè han cancel·lat l'edició, si més no en català, i ens quedarem amb les ganes de saber que se'n fa del detectiu.
Havia de ser gris, grisot, amb el cap clar. Havia de tenir família, abandonada, això sí, però família. I uns companys de feina dels que te'n pots refiar. Preocupat per la feina i ben valorat per tothom.
I torno als títols que em transporten, aquest em recorda la cançó (Roxanne, The Police) i, d'alguna manera, la descripció que se'n fa d'ella durant tot el relat podria indicar que així era; però a la nostra Roseanna MacGraw ningú no l'estima i el seu xicot no l'esperarà.
El relat en sí m'ha recordat escenes concretes de les películes de lladres i serenos. Just en el moment de les interrogacions, quan detectius i suposadament culpables o testimonis juguen a fet i amagar. Jo sé, tu saps, ell sap.... Aquella tibantor entre les parts la saben transmetre prou bé al lector i això és, precisament, el que ajuda a continuar llegint a enganxar-te.
Rosseanna és una morta tova. Tova? Sí, remullada en un llac durant un temps i trobada per casualitat. Tova... Una viva eixerida. Eixerida? Sí, independent que marxa de viatge per conèixer altres indrets. I l'atzar, què hi pinta l'atzar, doncs serà el TOT per ella.
... no has d'encendre el llum vermell ... Roxanne- The Police. La coberta del llibre m'hi va transportar sense remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada