Del 7 de març 1968 fins a mitjans setembre de 1968, el temps que passarà fins que es resolgui tot.... o pràcticament tot. Perquè aquest és el 5è relat d'una desena que conformen, en conjunt, la gran novel·la que volia escriure el matrimoni i que abasta uns 10 anys d'una època a Suècia.
Així d'entrada sembla que no passa res: un suïcida que, quan el troben, té la tarja d'en Martin Beck al costat i una casa que esclata sense explicació criminal inicial i on el camió de bombers arriba quan no queda res a fer. Però la tossuderia d'un rude bòfia, Gunvald Larsson, i el fet que els bombers desapareguin escalfaran els motors de la trama. Fins aquí el primer terç de l'escrit on presenten detalls de vital importància per la investigació i, també, on es van definint personatges que ja han aparegut a les anteriors novel·les, Einar Roon, Lennart Kollberg, n'apareixen de nous, Skacke, i altres que van quedant en segon plànol com el detectiu Martin.
D'aquesta part em quedo amb unes quantes reflexions:
- La primera, com un investigador percep el cos policial. A saber: "Buenos maderos los hay a patadas. Tipos estúpidos que son buenos maderos. Tipos inflexibes, limitados, chulos, engreídos y pagados de sí mismos, todos ellos buenos maderos. Pero mejor sería que hubieran más tipos buenos metidos a maderos".
- La segona, el fet d'actuar contra natura. Per forçar posats o sentiments cal tenir "tablas", així que no tothom hi val. Generalment són persones poc compreses.
- La tercera, la crítica a la pol·lució ambiental ja als anys 60, en aquest cas, per l'excessiva circulació en determinades ciutats.
En aquesta novel·la en Gunvald anirà prenent més importància i amb el seu entestament, mentre s'està de baixa, continuarà esbrinant allò que no li quadra de les conclusions de la investigació inicial perquè ell era allà, durant l'incendi de la casa, i fou qui salvà la major part d'habitants. En paral·lel, Martin tampoc acaba de veure clar com troben un dels cadàvers dins la casa. I just aquí començarà l'acció!!!
A partir d'aquí, m'agrada que es qüestioni la tutela de menors, parlant en termes de la no millora en masses situacions, i més quan parlem d'un país on l'Estat del Benestar sempre ha estat prioritari, un cop acabada la II Guerra Mundial.
Recordant els moments de l'incendi, i matxambrant-los amb l'atzar per la pèrdua d'una joguina -un camió de bombers-, s'adonen que el camió dels bombers havia desaparegut i lliguen caps sobre el motiu -compte amb la confusió d'adreces-. A més, la major part de veïns de la casa eren molt més que dubtosos i, seguint diverses pistes sobre l'activitat que realitzaven -majorment, contraban de cotxes-, seran capaços de lligar-ho tot amb el suïcida inicial, disposat a cantar. Llàstima que no podran confirmar-ho amb el suposat assassí, que acaba mort quan el volen detenir.
Noves reflexions de la resta del relat:
- Escoles amb el 75% dels nens no autòctons, amb pares que tocaran el pirandó quan hagin acumulat suficient capital per retornar al seu país. Una realitat molt palpable, aleshores a Suècia i aquí ara.
- Ignorància d'alguns policies que continua sent qüestionada per altres companys: "(...) estas personas consideraban que los cañones de agua, las porras de goma y los pastores alemanes babeantes constituían instrumentos...". Front al plantejament de no dur cap tipus d'arma.
Voldria acabar la meva ressenya fent menció especial al canvi en el plantejament familiar de qui, suposadament, és el personatge principal, Martin Beck, que en anteriors circumstàncies ha estat molt més actiu en les investigacions. Ara, en canvi, va dibuixant l'esdevenir familiar. D'entrada el copsarà com un company aconsegueix l'equilibri conjugal pactant que cadascú visqui en una casa els dies laborables i junts els festius. A ca seva la síndrome del niu buit es fa palesa i colpidora i se sent molt sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada