EL LLEOPARD, Jo Nesbø

Un autor per a mi nou, un gènere que darrerament llegeixo prou, novel·la negra sueca. Publica amb 40 anys El Lleopard que poc ha d'envejar la trilogia de l'Stieg Larson i a les novel·les de l'Åsa i la Jungstedt. No és la primera que escriu i el protagonista l'és d'uns quants escrits més.

Es diu Harry Hole i viu perdut i obnubilat a Hong Kong, després de marxar d'Oslo, perquè el cas d'un assassí en sèrie l'havia deixat cao. D'orient el rescatarà la Kaja, que serà la seva companya mentre torna a Europa per ajudar la Unitat d'Homicidis a detenir un altre assassí en sèrie. Retroba antics amics, dels incondicionals, i és traït en moments en què menys s'ho espera.

Hi ha una lluita de poder entre la Unitat i la Kripos per obtenir la plena autorització del Ministeri de Justícia per a resoldre els crims de la gran urbs. Ens dibuixa certs responsables de la seguretat ciutadana no tan diàfans com ens agradaria, trets personals que podríem identificar en alguns protagonistes actuals en l'àmbit català (el vassallatge d'unes persones a d'altres perquè els han salvat el cul en situacions compromeses). Però, i no com a la realitat, alguns se n'adonen i a d'altres els fan adonar-se'n, no sempre a temps de no perdre la vida. 

Viatgen a la RD del Congo perquè una de les armes assassines és originària d'allà. També l'enfoc que ens presenta és diferent al de l'Äsa: per una banda pinzella sobre mercenaris existents a la zona de Goma, i, per l'altra, residents d'adopció europeus no tan acomodats. Sense protecció oficial, Harry coneix diversos vilatans que esbossen visions de com els afecten i viuen els conflictes; el comú denominador, no tenen res a perdre.

Prou girs i suspens i acció al llarg de tota la novel·la: no t'esperes el que passa, penses que ha d'anar tot d'una manera i, plas!!, la cosa canvia. El que és estable fins el final és la mort del pare d'en Harry; el policia tornarà a Oslo perquè el pare està malalt, no perquè vulgui ajudar ningú a atrapar algú. I marxarà, malauradament, quan hagi mort.