CAMÍ FOSC, Äsa Larsson

(GENER 2014) Aquest mes de gener m'he posat les piles. Espero mantenir el ritme durant l'any però com és molt llarg, ja veurem¡¡¡

Bé, aquest és el tercer llibre de la sèrie i llegint-lo s'enten perfectament que sigui una ..... no recordo com li deia però era alguna cosa com anorgàsmica noruega (sense ànim d'ofendre). Aquest comentari arrenca del quart llibre, així que ha estat una marxa enrera en la lectura de la sèrie.

Passar per una crisi psicòtica tractada a base de teràpia d'electroshocks i amanida amb medicació abundant; viure amb el record d'una agressió física brutal i amb l'evidència d'una fesomia desfigurada i marcada per tota la vida; i presenciar l'assassinat del teu company sense poder fer res per evitar-ho, doncs són bones raons per ser un autèntic glaçonet (d'acord, d'acord... viure tant al Nord tampoc hi ajuda!).

En aquest tercer volum s'enfonsa dins del fantàstic món de l'espoliació als països en vies de desenvolupament describint un entramat fictici, prou real, dels interessos econòmics dels lobbys i del terrorisme polític. Com aconseguim treure un titella que ja no ens interessa i posar-ne un altre que ens faci més patxoca? Fàcil, només ens calen diners.

Més de rebot em fa reflexionar sobre la confidencialitat als serveis socials! Em queda una mica lluny el motiu d'aquesta reflexió en concret, el per què hi vaig pensar, però el fet és que sovint no es respecta tant com caldria. No s'ha de tractar ningú mai com un número, un material, però si es treballen amb més desgràcies que bones noves, es tendeix a endurir el pensament i s'acaba parlant d'allò que li succeeix a un altre ésser humà com si fos d'un clau caigut es tractés; vull dir que no pares esment i només etiquetes fets, persones o conductes. Com tantes altres, és una manera de fer, prou qüestionable.

Dels personatges, a grans trets dir que em semblen menys freds que en altres ocasions però fulminants com en totes elles. I, com sempre, mor fins i tot l'apuntador però ella sobreviu.... jejejeje!