(MARÇ 2014) I amb aquest títol se m'acaba la sèrie (M A R T) i he esbrinat que els dos escriptors no van pensar en clau de sèrie, anava errada; la cosa fou inventada pels editors que van veure l'oportunitat de fer-ho d'aquesta manera. A més, em penso que en castellà no segueixen l'ordre. Miraré d'aconseguir-los!
Esmenat l'error, comentar que el títol fa referència a una cançó concreta i explícita; aquest cop no és que m'hi transporti sinó que és el títol d'un disc The Adventures of Laughing Policeman, una gravació dels anys 20 o 30 (Si un dia pel carrer,/ Un poli veus riure,/Dóna-li un parell de monedes,/El faràs més feliç encara) que es veu que era una mena de Top Ten. També, i com a fet excepcional, en Beck es permet riure a la darrera escena del llibre, un cop ja s'ha resolt l'assassinat d'un dels seus companys, del més jove de l'equip.
En aquesta novel·la sembla ser que l'ambició del més menystingut acaba amb la seva vida. Volent resoldre un cas obert, remenant la merda, a esquenes dels seus companys precipita un assassinat en massa. Van apareixent personatges, bòfies, dels anteriors llibres, així com els assassinats que han anat resolent, un, dos, tres anys enrera.
El nostre protagonista viu més cansat i s'adona que, molt probablement, no han estat capaços de ser un veritable equip; si hagués estat així poder la cosa hagués anat diferent. Altres companys reflexionen sobre com funcionen les coses a ciutat i com són en un poble; aquests definitivament marxaran convençuts que a ciutat tot és un altre món.
I fins aquí el brainstorming d'en Martin Beck! :-)
Aquest que us deixo és l'enllaç i aquesta la caràtula del disc The Adventures of Laughing Policeman "http://www.youtube.com/watch?v=hI1nPd7hezM"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada