UNA DONA DIFÍCIL, John Irving

(ABRIL 2014) De la darrera lectura fins ara han passat molts mesos. Pràcticament me'n va costar dos triar quin era el proper, gairebé vaig arribar a desistir de continuar sent lectora activa (la sèrie de Martin Beck havia arribat a la seva fi i em trobava orfa de lectura; aquella sensació de molt per llegir i poc que et vingui de gust); però, un cop assumit que havia arribat el moment de fer el CANVI, vaig decidir-me per la RE- LECTURA (pim, pam, pum...), de la qual me n'havia ALLUNYAT tota la vida (ho reconec, excepte els llibres que havia de tornar a llegir a escola, institut o universitat, mai he practicat aquest bon costum). Així que tornava a tenir un altre dilema, quin n'agafo?¡

Farà un any vaig llegir EN UNA SOLA PERSONA de l'Irving i, no només em va frapar, sinó que en vaig fer una cosa insòlita: prenguí NOTES sobre la lectura, per seguir el fil de la història, dels personatges. Realment el llibre era llarg i n'havia de prendre per no perdre'm entre els entrallats que feien moure els implicats. UNA DONA DIFÍCIL ja feia temps que l'havia llegit, crec que gairebé 10 anys o més, i en tenia un record molt difús; a més, el tenia a mà i els crítics l'havien considerat el primer escrit en clau significativament íntima; així que vaig optar per tornar a agafar un totxo de 700 pàgines amb moltes trames subjectives d'una sola realitat. Em penso que amb tant barruntar i tantes pàgines queda justificat que hagi trigat tants mesos en acabar.

I ara em trobo comparant-los de manera inevitable. Comprovant que en l'argument no tenen res a veure però sí coincideixen, i gratament, en la narració dels costums dels personatges, en l'exposició de la reacció individual als entorns (en "En una sola persona" el coneixement i reconeixement de la pròpia sexualitat; i, en "Una dona difícil" com s'entomen els traumes propis i aliens durant tota la vida); i, una altra agradable coincidència, és que en tots dos llibres l'autor fa referència constant als hàbits lectors (en "En una sola persona", el protagonista escriu i el personatge que més el marcà era bibliotecària i; en "Una dona difícil", tots ells són escriptors).

  Una família d'escriptors. Ted Cole (pare) escriu contes curts de por per nens i novel·les per adults; però té més èxit entre la canalla que amb els més grans. Tot i així, les mares dels nens n'estan meravellades i ell sempre sabrà com aprofitar-ho ("el meu pare es dedica a les mares infelices", resumirà Ruth en edat adulta sobre l'actitud del seu pare). Marion Cole (mare, Alice Somerset) escriurà per ser capaç d'intentar trencar amb la seva desgràcia. De fet no ho aconseguirà i retornarà allà on més l'han trobada a faltar. Ruth Cole (filla, protagonista principal) escriurà mercès a la narrativa sobre la desgràcia familiar que li expliquen els seus progenitors i, finalment, serà capaç d'escriure sobre allò que ha viscut en primera persona. Eddie O'Hare, escriptor abocat a les seves pròpies circumstàncies, al seu monotema, a allò que més va impactar-lo quan era adolescent, a la relació amb una dona gairebé 15 anys més gran que ell.

  Amb persones totes elles relacionades, d'una manera o altra, amb l'escriptura i la lectura. Hannah, millor amiga de Ruth, periodista eclèctica, activa i contraposada a Ruth. Mentolat O'Hare, pare d'Eddie i mestre soporífer de literatura d'institut. Allan, editor i primer marit comprensiu de Ruth. 

El llibre té tres parts que situen cronològicament la protagonista en l'edat d'infantesa i l'edat adulta. A Estiu de 1958 se'ns posa en situació narrant la història d'una mare que se sent obligada a abandonar la seva filla de 4 anys, el seu marit i el seu amant. Però, per què? El matrimoni va perdre els seus dos únics fills adolescents, Thimothy i Thomas, anant tots quatre en cotxe ja feia cinc anys. Abans de l'accident, Marion acabava de fer carrera -abandonà els estudis quan van saber que serien pares-, començaria a ser escriptora i tenia coll avall que havia d'abandonar Ted; ell, famós pels seus llibres infantils i les seves aventures amoroses sempre amb dones més joves. Després de l'accident, ella es torna estàtua de sal i li són indiferents els affairs del seu marit perquè pensa que són tan superficials com ell mateix; i Ted crema totes les veles excedint-se en els plaers físics més vulgars; en aquestes circumstàncies decideixen tenir un altre fill a qui donaran una infància peculiar.

Eddie, adolescent, arriba a la casa per fer d'ajudant d'en Ted quan la nena, Ruth, té 4 anys. En realitat, Ted el contracta perquè Marion el sedueixi i poder-se'n separar. Quan Ruth enganxa els dos amants (i s'enduu un ensurt perquè creu que és un dels germans morts), Marion marxarà sense donar opcions a Ted i abandona dues víctimes que tardaran casi 40 anys a superar-ho. El dia que fuig, a Ruth li quedarà la cicatriu emocional per tota la vida i, per atzar, també en tindrà una de física que, a mesura que es faci gran, anirà fent-se fonedissa però mai desapareixerà totalment (la Ruth petita li pregunta a l'Eddie adolescent a propòsit de la cicatriu que li queda d'un tall al dit índex: -Què vol dir ser valenta? - Vol dir que acceptes el que et passa... que t'ho proves d'agafar bé).

Passat el dia en qüestió, tot ha canviat. Tanmateix continuaran amb les seves vides més o menys llargues. Ruth es graduarà a la mateixa escola que Ted, els germans i Eddie; Ted es llença en picat a la conquesta de jovenetes i dones tristes que s'acabaran suïcidant (el narrador defineix la progressió de les relacions de Ted com d'innocents, modestes, de degradació i de vergonya per a qui les viu); i Eddie acaba escrivint novel·les que, per sempre més, faran referència al que va viure amb Marion.

A la segona part, Tardor de 1990, Ruth ja té 36 anys; Eddie 48; Ted 77 i Marion 71. Eddie ha escrit quatre novel·les (i totes elles narren situacions personals i íntimes amb dones més grans) quan accepta l'encàrrec de presentar el tercer escrit de Ruth (fins aleshores mai havia représ el contacte amb la família Cole i ja feia 10 anys que ella era escriptora reconeguda a EEUU i Europa). La Ruth té company, un company editor, Allan, que no li agrada però que sap que li convé. Ted manté una forma esplèndida i les seves conquestes es redueixen a les mares, les jovenetes ja no li fan cas; ja no escriu, fa dibuixos per plaer. Marion viu al Canadà, sota el nom d'Alice Somerset, i s'ha decidit a escriure a l'anonimat sobre la desgràcia dels seus nens.

Hi ha converses pendents entre l'Eddie i la Ruth sobre tot el que va passar anys enrera i, sobretot, com els condiciona que Marion mai més hagués tornat a donar senyals de vida, ni a cap esdeveniment especial per a Ruth (bodas, entierros y acontecimientos varios). Ruth té un "mal nòvio" que la violarà i a qui apallissarà. Ted i Hannah acaben al llit i malmeten encara més l'estat emocional de Ruth (i serà implacable amb el retret al seu pare). Així les coses, Ruth marxa a fer la presentació europea del seu nou llibre. En el vol se li acut l'argument i el títol, que va desenvolupant per Alemanya.

I quan arriba a Amsterdam, bum!, arriba la mala situació, l'esdeveniment clau que la farà sacsejar i canviar des del minut zero. Coneixerà, sense saber-ho, en Harry, el seu policia, entre altres personatges. Quan torna del viatge ha decidit casar-se amb Allan i, en aterrar, s'assabenta que Ted s'ha suïcidat. Amb Allan tenen un nen a qui posen Graham, en honor a l'escriptor preferit de Ruth, Graham Greene.

I, per acabar, Tardor de 1995, on relata com es tanca el cercle. Reprenent el fil d'Amsterdam, ens parla de Harry, de De Wallen (el barri xino) i de com van resoldre l'assassinat d'una prostituta dins la seva habitació mentre hi era amagat un testimoni. Ens descriu un detectiu lector d'"històries molt complicades sobre persones de veritat" a qui, sorprenentment, li agraden els llibres de Ruth Cole, Alice Somerset i Eddie O'Hare. Una Ruth que fa un any s'ha quedat vídua sense esperar-s'ho (un atac de cor fulminant al llit) i que té un nen de tres anys.

Ruth presentarà un nou llibre, "El mal nòvio", amb Eddie com a mestre de cerimònia. Durant aquests anys sí que ha tingut contacte amb Ruth i ha procurat que es posés en contacte amb Marion. Ell també ho intenta, però cap dels dos no ho aconsegueix, i les esperances semblen fondre's. Feta la presentació, i per casualitat, Ruth sabrà que allò que va passar a Amsterdam es resolgué feia anys i l'alleuja tan considerablement que es recomposa de manera immediata per a tornar a obrir-se al món. Talla amb dimonis i disbarats, es casarà amb Harry i retrobarà la mare.

Reflexions sobre la fortuna i la distribució desigual de la sort; i la influència del decurs de les circumstàncies que ens envolten i no podem controlar. Sobre cors calculadors dels quals és millor no refiar-se'n. Sobre que el temps no s'atura o, justament, que hi ha moments en els quals el temps s'atura i hem d'estar prou alerta per adonar-nos-en.