(MARÇ 2012) Novel·la ambientada al 1859, s. XIX. De roba carregada en duien sempre però per treure-se-la o fer-la menys pesant en sabien molt.
Buff¡¡ Diguéssim que en tècniques amatòries no se'n deixa cap al tinter. Escalfa prou però també et fa venir basques (bé, això en funció del que cadascú entengui com a acceptable, és clar¡). Personalment em salto, m'he saltat i sempre em saltaré, les iniciacions dels menors d'edat quan són molt menors d'edat i els incests (entre germans, fills, etc...). Les escenes on comptem més d'una persona, i de dos, són molt més atraients. Interessant el que s'ha de muntar per dissimular.
Evidentment tot això sense pasta (i sense pertànyer a una classe social determinada) és impossible. A veure quànta gent viu de rendes i pot permetre's el luxe de viatjar tant. A més, el mateix narrador arriba a reconèixer-ho.
Poder quan comença no s'acaba d'entendre la carta de divorci entre Cavendish i Rochefoucault però, si seguiu fins el final, l'acudit és molt bo. I vergonyós¡
La propera novel·la és del mateix gènere, ja me l'havia llegit fa molts anys però ara la rellegeixo i recordo, no quan me la vaig llegir per primera vegada, sinó algunes fantasies que no sabia d'on les havia tret¡ Jajajajajajajaaaa¡¡¡¡ ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada