(SETEMBRE 2013) Tot un clàssic del gènere de "les passions més baixes de l'ésser humà" i punt de partida dels autèntics culebrons sudamericans. I, com en altres llibres, la metereologia de l'espai marca l'esdevenir dels personatges (fora interessant que en Tomàs Molina dediqués un Espai Terra a aquestes qüestions).
Curiós que l'autora hagués publicat aquesta única novel·la justament un any abans de morir i que el perquè de la seva malaltia fos com el d'alguns dels seus personatges; curiós el fet que s'hagués forjat un caràcter com el de les Catherine de l'escrit; curiós, curiós....
Una majordoma -Nelly- (que, segons diu, no s'hi fica en res però que surt al costat de cada protagonista en tot el llibre) explica al llogater de la Granja dels Tords -Lockwood- les relacions diabòliques entre els familiars del propietari de la casa: els amors truncats- trencats, els odis inflamats i desavinences diverses, envejes i poc positivisme (optimisme) explícit.
Un orfe acollit, Heathcliff, maltractat per uns i altres quan el seu benefactor mor; la seva germana -Catherine- és el seu amor però el seu germà -Hindley- els impedirà romandre junts; una fugida desesperada, de batalla perduda, que en realitat, a la llarga, és la guerra perduda. I saltem de generació, i passa pràcticament el mateix, però aquesta vegada ronden els fantasmes del passat que acabaran posant ordre a l'enrenou i la desesperació. Heathcliff diu "He perdut la facultat de gaudir amb la seva destrucció [la de la segona generació], i sóc massa mandrós per destruir per no res." I aquest serà el principi del canvi.
M'han dit que les pelis no tenen res a veure amb el llibre, que tergiversen prou l'argument. He fet un cop d'ull a un tràiler de la de 1939 i, d'entrada, Heathcliff és negre; al llibre és gitano. Ara que el tractament sembla que és el mateix. Per si de cas, per ara no la miraré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada