(MARÇ 2012) Quatre relats curts, de les relacions que es plantegen entre homes i dones, no necessàriament parelles. El primer, Al mig del cor, és un pèl esgarrifós. Si existeix la pel·lícula, la protagonista hauria de ser la Glenn Close, una d'aquelles actrius que quan s'hi posen fan por.
El protagonista d'Homes em recorda els camaleons, que es camuflen quan intueixen perill. En aquesta narració és curiosa la transformació del protagonista i, considero del tot aberrant, el retorn al punt d'inici. A la gent "ens va la marxa".
El tercer, Diners, em reafirma en allò que la pasta no dóna la felicitat però hi ajuda (i molt). Però també demostra que, per ser feliç, s'ha de comptar amb la persona incondicional al costat (i en això els diners no ajuden malgrat que pugui semblar-ho).
El quart, i final, Paradís, ens mostra tres personatges que haurien d'anar a cal psicòleg des d'un bon inici. Considero que, com els dos primers, té un tancament sorprenent. Els estats de clarividència total ens fan jugar males passades.
I ara estic amb un altre, des de principis de mes. Literatura catalana i de relats curs (i no és en Monsó).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada