Entradeta

Rescato les anotacions del sant Facebook que fa dos anys utilitzo i em decideixo a crear un bloc, i de passada aprendre com va això perquè no en tinc ni idea!!!

Altra cosa a dir-vos és que, com d'inici és un rescat de Face i no domino els blocs, l'ordre de lectura dels llibres és una mica desgavell però a cada anotació hi ha el mes i l'any en què vaig llegir-me'l. A partir d'ara l'ordre serà més rigorós.

I, per acabar, que us convidi a fer comentaris mai serà sinònim de donar permís ningú de malmetre; en altres paraules, les crítiques, constructives!!!

divendres, 19 de setembre del 2014

EN UNA SOLA PERSONA, John Irving

Després d'un parèntesi de dos llibres, una boda i un infart, em decideixo a reprendre els meus inquietants - de poc interés- comentaris sobre les lectures que he emprés.

Abans de comentar el d'en Irving, vaig llegir dos llibres interessants. El primer, VENTAJAS DE VIAJAR EN TREN, A. Orejudo, que sobretot analitza la malaltia mental en un nivell força escatològic i de final sorprenent. Que recordi, perquè fa més de sis mesos - i d'un any- (ABRIL 2012) que me'l vaig llegir, el protagonista perd un relat al tren i, a partir d'aquí, tot transcorre per poder tancar el cercle. És molt i molt finet el llibre però buf si va costar¡¡¡

El segon, FINS QUE PASSI LA TEVA FÚRIA, A. Larsson (MAIG 2013). El 4t cas de la novelista amb la Rebecka de protagonista que em contina semblant una tia frígida del nord europeu. Són tots molt raros¡ Però que, i fet que agraeixen les víctimes, sap reaccionar en els moments més crítics. Per a mi li ha faltat sorpresa, aquest cop és tot com molt 'per suposat'. A veure què tal el 5è i el 3r que em falten per llegir. Em penso que massa bombo van fer amb la pel·lícula i que encara ha de fer més literatura per continuar avançant.

(JULIOL 2013) I ara sí, Irving, etern Irving de temes personals. M'agrada com tracta l'etiqueta de bisexuals i m'encanta sobre tot "Mira, noi, no em posis cap etiqueta, sisplau; no em converteixis en una categoria abans de coneixe'm!". I això és tot, tot i que tinc un munt d'anotacions preses, resumiria dient que en un anàlisi sistèmic de la vida del protagonista poder sí que es podria sospitar certa inclinació homosexual -com diria un mestre arcaic de l'escola- però és que no cal sospitar, és que cadascú ha de ser un mateix i, des del respecte, apropar-se a la resta sense tabús ni pors. L'epidèmia del VIH al principi i la mort de tanta gent ajuden que el personatge s'impliqui més en la docència i en el seu propi jo. Finalment, si heu llegit molt Shakespeare us anirà molt bé per entendre les reflexions que es planteja en Bill però si, com jo, aneu una mica justos no patiu que se segueix perfectament.
Ah¡¡¡ Poso la foto de la portada perquè em sembla característica. Certament no podries dir si és una dona o un home. M'encanta¡

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada