(MARÇ 2012) Fa temps que ja vaig llegir-lo. La re-lectura sí que m'ha fet ser conscient d'algunes fantasies que comentava anteriorment.
M'agrada el to d'humor amb el que redacten els autors tots els contes. Tots amb un to irònic molt "cachondo". No em sorprèn que la majoria d'autors siguin valencians, són com pops!!!
El primer conte d'Anna Arumí dóna un gir en l'últim moment que trenca estereotips. Sovint malpensem en tercers humans i resulta que la rutina és, en realitat, el motor de la relació. En fi! els humans ens movem en una àmplia gamma de casuístiques.
La narració de Baulenes, Robert Subirats, succionador orgasmàtic electrodomèstic, em recorda els relats d'en Monzó, a Olivetti, Moulinex, Chaffoteau et Maury, d'aquells poca- vergonyes que no pares de somriure't tota l'estona. Us imagineu una atracció de circ per fer-vos venir un orgasme telepàtic a través del moviment de la llengua d'un individu?? Bufff!! Complicat i un pèl engorròs.
Ara continuo re-lectures, Doris Dörrie. Anem comentant¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada