(FEBRER 2014) Sempre vaig a mises dites. Aquest és el segon i, tot just ara, començaré el quart. Així que entenc la dificultat d'enganxar el fil.
En aquest segon li trobo coincidències interessants amb el primer. L'escenari en què es mou és internacional, viatjant entre els països més de l'est i connectat amb els occidentals.
En el primer llibre la víctima era nord-americana i, malhauradament, va morir en un creuer pel nord europeu. En aquest segon llibre, el suec mort no para de moure's entre països on no cal segellar passaports i sembla que el control de gent és més laxe. Recorda allò de països bons i dolents. Significatiu que en cap de tots dos llibres la policia maltracti i més en aquest segon on sembla, d'entrada, que la bòfia pugui ser més culpable que l'assassí.
D'en Martin, el justicier, tamborina els dits per pensar i fa posar nerviós. D'en Martin, l'home d'acer, capaç de tenir els dits xops amb les mels d'una dona i quedar-se tal qual. D'en Martin, l'home cansat de la seva vida rutinària.
I l'alcohol uneix la gent, les fa camarades de desgràcies i alegries. Un gran nexe social amb més baixos que d'alts.
Ahh¡¡ Que els autors dels llibres sembla que van aconseguir escriure uns quants fins que va morir un d'ells, moment en què l'altre -la Maj- va deixar de fer-ho. El llest va ser l'editor que va aprofitar la casualitat i va fer la sèrie amb cadascuna de les lletres del nom M A R T I N B E C K. I.... només tinc fins la T. Així que en breu s'acabarà....
Maj i Per feien bona parella, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada